No és forner. No fa pa, ni dolços de rebosteria, però a casa té un forn de luxe. Quan el descriu ho fa amb passió. “És un forn del tipus ascensor invertit, per no perdre calories en les moltes obertures i tancaments pròpies del rakú. Disposa de quatre entrades de foc opcionals que es mouen en espiral per fer arribar la calor a tots els racons”, explica el ceramista Joan Panisello. Durant la conversa parla d’esmalts, de cendres, de terres acolorides i, sobretot, del rakú, una tècnica tradicional oriental d’elaboració de ceràmica caracteritzada per plasticitat dels colors i l’aparent imperfecció de les formes: “Vaig necessitar catorze anys de treball per inaugurar la meva primera exposició de rakú, però tot va arribar amb el temps i una dedicació molt intensa durant cinc anys. També vaig haver d’animar-me a construir un nou forn. El primer tenia la capacitat aproximada d’uns deu litres útils i amb el segon disposo d’uns mil litres”, explica.
Nascut a Tortosa l’any 1944, Joan Panisello Chavarría, és considerat actualment un dels més grans artistes ceràmics del nostre país. La seva obra, de gran diversitat i textures, està exposada en les principals galeries i pinacoteques d’art dels cinc continents. Però què l’inspira? “M’inspira la naturalesa, l’aigua en les seves diferents presentacions: fonts, rius, mar, fons submarí. En altres ocasions són el cosmos, el firmament i els camps energètics els qui m’inspiren”. Entre els materials amb els quals treballa destaquen sorres de platges i deserts, terres volcàniques polvoritzades, cendres i terres que recull en els seus viatges. Però un dels seus projectes més passionals està vinculat als arbres, perquè ha treballat la textura de les escorces d’oliveres i pins —entre altres arbres com les palmeres— que han quedat impreses en relleu de les peces escultòriques, després de sotmetre a pressió les planxes de fang dipositades en el tronc dels arbres.
La seva sensibilitat per transformar les formes de la natura en ceràmica ve alimentada per la pertinença a una terra banyada per l’Ebre. “Nàixer i viure a la vora del Pare Ebre és un regal de la vida. El fet d’habitar en una vall en el qual tots els camins condueixen al riu marca als seus habitants. La seva fecunditat, la seva frescor, els seus colors a cada hora del dia, els seus boscos de ribera, la seva flora i la seva fauna, de la qual també formem part, configuren un ecosistema únic al qual cal respectar i protegir com a patrimoni de la humanitat”, conclou.
