Articles Relacionats El Perfil “Ciutat de llops és un viatge a la recerca dels meus orígens”

“Ciutat de llops és un viatge a la recerca dels meus orígens”

Foto: Josep Piñol Curto

 

Andreu Carranza (Ascó 1955) presenta Ciutat de llops, la seva novel•la més personal on fa un homenatge al riu Ebre i als seus navegants. Guanyador del Premi Josep Pla l’any 2015 amb El poeta del poble i amb nombroses obres que el consoliden com un dels escriptors més reconeguts en llengua catalana, Carranza ens endinsa en una de les seves històries més íntimes i personals.

 

Ciutat de llops… El que pot amagar el riu no ho saben ni els mariners… Què amaga?

L’Ebre és una presencia física fluvial tant potent que marca les vides de les persones i els pobles que viuen a la seua vora. Quantes histories estan ocultes sota les seues aigües… En aquest sentit, a Ciutat de llops em submergeixo en tota aquesta consciència anònima.

 

El lector acompanya als tripulants d’un llagut en un viatge des del Delta a la Ribera.

El riu Ebre és el protagonista, però també és l’escenari i en certa manera és el tot. Allò que es veu i allò que només es pot sentir, intuir…

 

 

“El lector acompanya als tripulants d’un llagut en un viatge pel riu Ebre, des del Delta a la Ribera”

 

Un riu com a protagonista…

Crec que feia falta aportar al nostre territori una visió crítica, sincera i també molt personal sobre la pròpia vida del riu i la seua evolució, i també el seu futur, un futur incert en mans de les gran companyies elèctriques.

 

Una obra de gènere negre amb intervencions costumistes

És una característica de la meua literatura: la barreja d’elements. També és una novel•la amb un toc de terror i, sobretot, és un viatge al cor de la bogeria dels nostres temps que destrueixen la natura i les vides.

  

Ambientació mitològica amb llegendes sobre éssers com el silur o com el llop

Hi ha una immensa riquesa de llegendes, mites i rondalles que flueixen amb diverses veus. El llop és la divinitat ancestral i el silur és el nou depredador, el rei de l’Ebre. Aquí hi ha un simbolisme, una contraposició entre el passat — l’antic riu Ebre—, i el nou, representat pel silur, un riu esclavitzat per les companyies elèctriques.

 

Dius que es tracta d’un viatge íntim per un paisatge i una memòria perduda a través de l’Ebre que ja “no és”

És un viatge a la recerca dels orígens. A mi em serveix per fer un viatge interior, un retrobament amb els fantasmes del passat. La recerca del pare, el retrobament amb el riu de la infantesa, aquell Ebre pletòric i ric que tenia la salvatgeria de les riuades terribles. Aquell riu Ebre ja no hi és.

 

Una ruta inquietant on es busquen respostes. Autobiogràfic?

Si, és una obra que tanca una etapa personal i també literària. Després de 25 anys de publicar, crec que aquesta historia se situa en una cruïlla, un punt d’inflexió. Però això no significa que hagi de tenir el mateix valor per als lectors. Aquesta és la grandesa de la literatura: cada lector es fa seua la historia. Cadascú, en aquest viatge en llagut pel riu Ebre, ha de buscar les seues pròpies respostes.

 

Has publicat aquesta obra després de tretze anys d’haver-la escrit 

Per diverses circumstàncies la novel•la va quedar al calaix. La Ciutat de llops es va quedar a viure amb mi, no solament de forma física sinó també dins la meua consciència, el sentiment, la raó… I quan em vaig adonar, la novel•la i els personatges creixien per si sols, fins que ha arribat el moment del naixement. És una obra molt meditada i molt sentida.

 

Un tancament d’època implica un néixer de nou.

Com l’au Fènix, renàixer de les cendres. He de dir que per mi cada novel•la és renàixer o morir. Ara mateix no en tinc ni la més remota idea per on anirà el meu futur. Sé que el sol sortirà, que respiraré aire lliure, que contemplaré el riu i les postes de nostres cels, sortiré al carrer, parlaré amb amics, familiars, viuré intensament … La poesia, l’art, la literatura és això, viure el present.

Deixa un comentari