Articles Relacionats El Perfil “Sóc una persona senzilla que fa cançons del que veu al seu entorn”

“Sóc una persona senzilla que fa cançons del que veu al seu entorn”

Fotos: Jonathan Rius

 

El cantautor ebrenc Joan Rovira es va endur el Premi Enderrock a Millor Disc de Cançó d’Autor, pel seu darrer treball Encara tenim temps. En aquesta entrevista, parlem de les seves impressions personals i dels seus pròxims projectes.

 

Com és guanyar el segon Premi Enderrock? 

Per mi ha estat un premi molt especial. Els dos cops que m’he presentat he guanyat. El primer va ser fa dos anys amb el premi artista revelació i amb aquest disc d’alguna manera s’ha reconegut aquest treball aconseguint el millor disc d’autor. Premiar tot el disc encara ho fa més especial.

 

Creus que t’ha ajudat sortir i viure a fora per arribar a ser el músic que ets avui dia?

Com més personal ets i més autèntic és millor i ho he après a través de molts anys. Evidentment, un dels nostres punts forts és el directe i tot gràcies als anys i a l’experiència de tocar per mil llocs.

 

Per què aquest nom pel teu nou àlbum?

Encara tenim temps és el nom d’una cançó que considero que té un missatge preciós. No hi ha res més positiu que saber que encara tens temps per a tot, per rectificar, per començar de nou, per fer qualsevol cosa que tens pendent… És aquest missatge d’esperança que a mi personalment m’agrada molt plasmar en les meves cançons.

 

 

Encara tenim temps em semblava perfecte per transmetre un sentiment que per mi es molt important, que encara tinc temps de fer bones cançons i d’arribar on vulgui

 

 

Les lletres són molt personals, creus que això es una part clau del teu èxit?

Crec que sí. La transparència i la claredat de les meves lletres i la senzillesa perquè sempre dic que jo faig cançons sense pretensions, no busco fer una poesia rebuscada. Hem considero una persona senzilla que fa cançons del que veu al seu entorn.

 

Quin procediment segueixes a l’hora de crear una cançó?

Primer acostumo a fer la música.  Després la mateixa música em diu per on ha d’anar la lletra. Per a composar, quasi bé sempre,  he d’estar sol, estar a casa i sobretot estar tancat per exprimir bé tot el que sento i poder concentrar-me al màxim.

 

Si haguessis de triar una cançó d’aquest nou àlbum, amb quina et quedaries?

Encara tenim temps crec que es la millor cançó del disc però tampoc puc deixar de banda d’altres cançons que han tingut molt ressò com és Lo meu riu, que mils de persones se l’han fet seva com un himne.

 

 

Quin tipus de música, quin estil t’agrada escoltar i quina t’inspira?

Doncs estic a cavall entre dos grans blocs: la música de cantautor, més íntima, introspectiva i amb referències com Serrat, Sílvio Rodríguez, o Jorge Drexler.  I d’altra banda també busco música de caire més festiva.

Aquests dos estils són els que m’ajuden a crear la meva música i així aconseguir aquest equilibri i dualitat dins dels meus discs.

Amb qui t’agradaria fer una pròxima col·laboració?

De moment vaig pas a pas. Tinc alguns grups que m’agraden molt pel seu directe com són  Zoo i Txarango, però de moment no em plantejo cap treball conjunt. Si decideixo fer-ho serà per què em fa il·lusió compartir amb algun amic músic que estigui disposat a col·laborar amb mi.

Quins projectes encares aquest any?

El projecte més gran sempre és fer bones cançons i preparar un bon directe amb la banda. També ho estic combinant amb molts concerts i treballant la gira d’estiu. I cap al setembre sortirà aquest tercer disc.

 

 

 

Deixa un comentari