La passió i la inquietud amb la qual ha buscat el seu camí des que és petita l’han portat a 900 km de casa seva. A cavall entre Sevilla i Granada, aquesta tortosina de 24 anys ha trobat el lloc on gaudir de la dansa i el flamenc en estat pur. 

· Quin va ser el teu primer contacte amb la dansa flamenca? 

La família de la meva mare té molta cultura andalusa, i tot i que no tenia molt de coneixement perquè no era tradició, sí que sempre m’havia cridat molt l’atenció tenir aquest vincle. A més a més, m’agradava molt ballar i una cosa va portar a l’altra.

· Quan vas començar a ballar? 

Des de molt petita. L’expressió corporal sempre m’ha sortit innata i és com em sento més còmoda. 

· Quan vas decidir que t’hi volies dedicar professionalment? 

Intentant trobar-me a mi mateixa va ser quan va començar la meva investigació i vaig decidir que volia dedicar-me professionalment a la dansa. Vaig marxar de casa molt jove perquè tenia clar que era el que volia i necessitava experimentar-ho ja. 

· Barcelona, Madrid, Sevilla, Granada… què t’ha donat cada una d’aquestes ciutats?  

Barcelona va ser la primera presa de contacte per saber què era una classe de flamenc. Madrid va ser un pas molt més conscient de mi, del meu cos i de les meves necessitats. Marxar a Sevilla va ser una decisió una mica circumstancial però a la vegada em va permetre descobrir la meva autèntica personalitat ballant. I a Granada m’he sentit dins del flamenc més pur i he entès la professió com una forma de viure.

· Què és per a tu el flamenc?

Per mi és una forma de contar la vida, d’expressar el que sento. És una manera molt pura de contar les coses des de la teva part més profunda. 

· El millor i el pitjor de la teva professió?

El millor és la llibertat de pujar a un escenari i no saber què passarà. I el pitjor, que aquesta mateixa forma de jugar amb el teu interior et pot suposar personalment moltes pujades i baixades, perquè t’estàs jutjant cada dia davant d’un mirall. 

· Com t’agradaria apropar el flamenc a les Terres de l’Ebre?

M’agradaria tenir oportunitats de poder mostrar el que faig i poder presentar algun espectacle propi, contat per mi i amb les persones que vull que formen part. Per cultura no són unes terres que estiguin molt vinculades a aquest art, però penso que pot ser molt enriquidor que la gent el conegui millor.

· En què t’inspires?

M’inspiro en mi mateixa. Tinc la necessitat de compartir la meva veritat a través de la dansa i aquesta mateixa necessitat és la que m’inspira a muntar coses diferents sempre. I, evidentment, moltes personalitats flamenques que m’inspiren a no deixar d’intentar créixer una mica més cada dia.

· Et podries definir amb 3 adjectius?

Constant, valenta i feliç. 

· Com et veus en els pròxims 5 anys?

Seguint treballant cada dia i dedicant-li moltes hores. 

· Què et mou a la vida?

Em mou sentir-me bé en mi mateixa i amb la gent que tinc al costat. Confio molt amb la meva veu, amb el que sento interiorment.

· Un llibre? 

Dime quién soy de Julia Navarro.

· Una cançó?

Rèquiem de Vicente Amigo.

· Una pel•lícula i una sèrie?

El Patriota i Cuéntame cómo pasó. 

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top