Enguany, la vinya ha tornat al seu cicle natural. S’espera una bona verema. La Terra Alta preveu sobrepassar les trenta-set tones de raïm, en una de les millors campanyes dels darrers anys.

 

 

L’última setmana d’agost, mentre els grans de morenillo encara verolaven lentament als peus de la Serra de Pàndols, la Pili Sanmartin —del Celler Bàrbara Forés— passejava entre els ceps de la Sendroseta, una propi-etat ubicada més cap a l’interior de la Terra Alta, entre Gandesa i Bot. En aquesta finca els raïms de garnatxa blanca —d’on surt l’Abrisa’t, un dels seus vins amb més personalitat— semblaven una mica més madurs. Perquè cada finca té els seus tempos. Abans de començar la verema, cal anar recollint baies d’aquí i d’allà, fer les analítiques del pH, l’acidesa i el grau d’alcohol per poder decidir el moment òptim per collir el fruit i assentar la bases de l’excel·lència dels vins. “A partir de la setmana vinent recollirem el resultat de molts mesos de treball curós de les vinyes. És una època bonica, tot i que esgotadora”, explica la Pili.

Aquests dies, un cop començada la verema, el soroll somort de les tisores dels viticultors ja ressona per tota la comarca. Ho fa dues o tres setmanes més tard que l’any passat. “Fa un any, la collita ens va agafar despre-vinguts, amb els pixats al ventre. La calor va accelerar la maduració del raïm i, amb la sequera la vinya no va espolsar [el moment en què s’obren les flors per ser pol·linitzades] del tot bé. La verema va ser molt ràpida, la producció se’n va ressentir. Vam fer menys quilos de l’habitual”, recorda el Francesc Ferré del Celler Fri-sach de Corbera d’Ebre. Aquest setembre, però, les perspectives són més bones. La vinya ha tornat al seu cicle natural, gràcies a les pluges de primavera. A més, el cerç constant i moderat que ha bufat els darrers mesos ha mantingut una humitat òptima i ha evitat l’aparició del fong del míldiu, que fa elevar el cost de producció. “Si les pluges de final d’estiu no ho destorben, la producció pot ser excel•lent. Hem començat amb el chardonnay i acabarem amb el cabernet sauvignon i la carinyena. El moment més àlgid de la campan-ya arribarà cap a la meitat de setembre”, comenta el Martí Carbó president de l’Agrícola Sant Josep de Bot.

 

Cada mestre té el seu llibre

Aquests dies, a la Terra Alta, la verema pren moltes formes, segons varietats, característiques dels ceps i necessitats del viticultor. En la major part de finques, les feines es fan a mà: els treballadors cullen els grans, es fixen en els matisos, paren atenció per descartar aquells que no tenen la qualitat òptima, i aboquen els fruits en caixes d’uns 20 kg que eviten que els raïms s’aixafin entre ells. La càrrega arriba al celler en perfectes condicions. És, però, una faena lenta i feixuga. Per això, la verema mecanitzada es va consolidant: agilita la collita —si es fa de nit, evita oxidacions— i estalvia en treballadors. Quan l’emparrat està ben fet, la verema amb màquina és néta i sense raïm podrit. Això sí, els ceps vells i conreats en terrasses són objectius impos-sibles per aquests tipus de màquines i requereixen forçadament la verema manual. Amb mecanització o sense, els més romàntics, doncs, sempre tindran el seu espai.

 

 

“Nosaltres, les varietats més primerenques i les vinyes velles les collim a mà i durant la nit. Si fa lluna, és un espectacle. No calen ni frontals ni cap tipus de llanterna, perquè amb la llum natural sobre la terra blanca d’aquestes finques ja n’hi a prou per poder treballar”, explica el Marco Bernava, del Celler Bernaví ubicat a la finca de Mas Vernet, als afores de Vilalba dels Arcs. De fet, aquest efecte lumínic de la lluna sobre el sòl dóna nom a un dels seus vins, el Notte Bianca (Nit Blanca en italià). “Ens hi posem cap a quarts de deu de la nit, quan no hi ha sol i la brisa nocturna refresca l’ambient. Els grans de raïm estan més freds i això per-met preservar les aromes i evitar oxidacions i fermentacions no desitjades. És un sistema efectiu sobretot quan la verema es comença a l’agost, per evitar unes temperatures diürnes que poden sobrepassar els trenta-cinc graus”, comenta. “Al sud d’Itàlia la verema nocturna és força habital”, afegeix aquest italo-català que es va instal·lar a la Terra Alta encara no fa deu anys. Sigui a mà o a màquina, de dia o de nit, enguany es pre-veu que la verema duri entre cinc i sis setmanes. Els responsables de la Denominació d’Origen de la Terra Alta preveuen passar de les trenta-set tones de raïm, en una de les millors campanyes dels darrers anys.

 

 

 

Text: Esther Benet i Oriol Gracià

 

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top