Carol Rovira, guanyadora del Premi #InfluEbrenc d’abril

Comencem donant-te l’enhorabona per ser la guanyadora del Premi #InfluEbrenc d’abril! No sabíem que es podien tenir tants clubs de fans! He, he! Gràcies! Me fa molta il·lusió! La veritat és que jo mateixa me sorprenc cada dia en vore que hi ha grups de persones de diferents parts del món que creen clubs per donar-me suport, sigue en lo meu nom o en lo de Luimelia, que és la sèrie que m’ha donat a conèixer. Com pot ser capaç una història d’arribar tan lluny i de movilitzar a tanta gent? És increíble!

Cantant, actriu de teatre, cine, televisió… algo més? Bueno, jo no sóc molt amant de les etiquetes! Crec que hi ha la tendència de definir la nostra identitat en la nostra professió. I penso que això és perillós, perquè si algún dia te falta, si algún dia no te pots guanyar la vida en allò que t’han dit -o t’has dit- que ets, pots arribar a sentir-te molt buit. Jo tinc moltes passions que em fan feliç i ara mateix tinc la sort de poder-me pagar lo lloguer en una d’elles, però la vida dóna moltes voltes i m’agrada no aferrar-me a una sola cosa per poder diversificar-me si és necessari. No sé si m’explico…

Actualment, les teves i teus seguidors estan expectants esperant la quarta temporada de Luimelia. Haurem d’esperar molt més? Ara mateix estic en ple rodatge de Luimelia. De fet, t’estic contestant estes preguntes de camí a la localització on gravarem avui. No tenim temps de res! Està sent un rodatge molt intens perquè la sèrie ha crescut, ara ja són capítols més llargs (de 30 minuts) i en més personatges, noves trames i més profunditat! I això requereix més de natros, més implicació i jornades de treball més llargues! Però jo encantada i feliç, sincerament, perquè crec que lo resultat serà molt bonic!

Luimelia és una sèrie amb molt èxit que “només” es pot veure online, a les plataformes digitals. Això passa cada cop més, sobretot amb la irrupció de plataformes com Netflix, HBO, Prime Video, etc. Creus que és el futur del món audiovisual? Lo que està clar és que cada vegada la gent vol decidir més quan i on mira lo que vol. I amb les plataformes això és possible. Ja no t’has d’adaptar a un horari, ni esperar tant de temps per veure lo següent capítol ni tampoc has d’esperar a ser al sofà de casa teua. En que tingues un móbil, una tablet o un pc, ja pots gaudir d’una història. Jo, per exemple, no he tingut mai tele des que visc sola i sento que estic igualment al dia de totes les novetats que hi ha ara mateix al mercat audiovisual! Això és una passada!

També creus que els programes de televisió aniran cap aquí i deixarem de veure programes en directe? Jo no sé si és lo final de res. Penso que encara queden uns quants anys de tv i programes. Però sí que penso que la manera de consumir està canviant i encara canviarà més.

Com a actriu, amb qui t’agradaria compartir pantalla o escenari? Hi ha moltes actrius i actors a qui admiro molt. Et podria fer una llista, però per dir tres noms, et diria que m’encanta Clara Segura, Pablo Derqui i Javier Cámara.

De tots els projectes als que has participat, quin és el que més t’ha marcat? Crec que cada projecte té alguna cosa especial, tots m’han regalat algun aprenentatge. Però recordo en molt de carinyo La Riera, per exemple. Va ser la primera vegada que em posava davant d’una càmera i vaig aprendre moltíssim de la Susi. Però és veritat que lo personatge que més temps he habitat i que més m’ha donat a conèixer, és el d’Amelia, a Amar es para siempre i en el seu spin-off #Luimelia.

Ens encanta quan parlem amb ebrencs que ho estan “petant” fora perquè creiem que gràcies a això es pot donar visibilitat a la gent de les nostres Terres. Tu ja portes temps vivint a Madrid, però quan et pregunten d’on ets, què dius? Sempre parlo del Delta i del meu poble Camarles. M’encanta explicar a la gent on m’he fet gran o com depenent de l’època de l’any, lo nostre paisatge té un color o un altre. Estic molt orgullosa de ser d’on sóc i estimo la meva terra. Jo visc fora perquè la feina és a Madrid, si no viuria més a prop de casa, això ho tinc claríssim. I, això sí, sempre que la faena m’ho permet, baixo!

Quan “baixes” què t’agrada fer? M’agrada ser en la meua gent, família i amigues del poble. Me passo hores en mon germans i mons pares, parlant, fent una paelleta al Toll, jugant a jocs de taula… Però també m’agrada trobar moments de solitud anant en bici pels arrossars i anant a vore la mar. Tornar a casa també té un punt melancòlic que no puc evitar sentir sempre que baixo i que m’agrada. Això sí, sempre em falten hores per estar en qui estimo. Sempre que vaig a agafar lo tren per tornar-me’n a Madrid, carregada de taronges, oli de casa i la mítica truita de pataca de ma iaia, penso que m’han fet falta un parell o tres de dies més!

Per acabar, a les nostres Terres hi ha moltes i molts joves que aspiren algun dia a protagonitzar una sèrie com tu. Quin consell els donaries? Que si realment és lo que volen, que es formen i lluiten per conseguir-ho. Com en qualsevol altra professió. Es tendeix a veure este món d’una manera molt idealitzada, però és una professió com una altra, on també hi ha molts moments de frustracions, molts “nos” als càstings, molts dubtes. Així que és important mantenir-se fort i no desanimar-se si no surt ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera!

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top