César R. Martinell, arquitecte

Fotos: Josep Piñol

Els cognoms són una combinació, fascinant i complicada, de la nostra herència, tant social com genètica. César R. Martinell volia ser pilot, però “a casa si dibuixaves més o menys bé, havies de ser arquitecte com l’avi”. La decisió induïda per la família li va obrir un camí d’èxit: ha treballat en el disseny del Museu d’art Contemporani de Barcelona (MACBA), en la reforma del Gran Teatre del Liceu. També ha col·laborat en el Museu Guggenheim a Bilbao i a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Però aquesta trajectòria sòlida no es pot desvincular de tot allò que va aprendre del seu avi Cèsar Martinell (Valls, 1888 – Barcelona, 1973), l’arquitecte modernista que ara fa cent anys va construir el Celler Cooperatiu de Gandesa, una de les principals ‘Catedrals del vi’ de Catalunya. 

· El teu avi va morir quan tenies 16 anys, què en recordes?

Recordo com em va calmar quan tenia quatre anys: em vaig despertar a la matinada, amb por, i els meus pares no eren a casa. Era un home afable, que gaudia amb la canalla, tot i que amb ell sempre calia guardar certa compostura.

· Què en va aprendre?

Aprofitàvem els dinars familiars per fer el que ell en deia ‘equilibrius’: castells de copes i ampolles. Buscàvem l’equilibri de forces perquè no es trenqués cap peça. En realitat aquells jocs eren una manera d’experimentar a petita escala amb sistemes estructurals gaudinians de quart grau. No en vaig ser conscient fins anys més tard.

· Quina relació tenia el seu avi amb Antoni Gaudí?

Gaudí era més gran, pertanyien a generacions diferents. Mai van treballar junts, però s’admiraven mútuament i el meu avi quan havia de dissenyar edificis li demanava consell. L’obra de Martinell no s’entén sense Gaudí. De fet, es va convertir en un dels seus principals estudiosos.

· Acompanyava l’avi en la visita d’obres?

Amb ell vaig descobrir la catedral de Mallorca, els monestirs de Poblet i Santes Creus o la mateixa Sagrada Família. Aprofitava les reformes que hi feia com a arquitecte consultor per viatjar amb ell. També m’havia portat als cellers de Falset, el Pinell de Brai i el de Gandesa, que era un dels seus treballs més complexos.

· Què té d’especial?

Aquest edifici és la síntesi absoluta de la teoria gaudiniana i de Martinell respecte a la composició pura. L’arc equilibrat i la volta és una solució molt complexa i gens trivial, fruit de la necessitat, perquè no disposava de fusta per a la coberta. Passar fustes hauria estat la solució fàcil.

· Avui, la seva obra està prou valorada?

El reconeixement professional ha estat indiscubtible. Els darrers anys la Generalitat ha invertit molts diners en la recuperació de la quarantena de celler que va construir. Ara, potser caldria impulsar la seva promoció en l’àmbit de l’enoturisme. El gran públic ja ha vistat la Sagrada Famíla, el Museu Picasso i la catedral de Barcelona, i és el moment que vinguin a descobrir l’arquitectura modernista del sud del país.

Text: Esther Benet i Oriol Gracià

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top