“Vull compartir amb els xiquets els valors que a mi no em van ensenyar de menut”

Del descampat de casa seva als camps del Rayo Vallecano, el Deportivo Alavés o l’Elche, entre molts altres, el lateral esquerre Edu Albacar (Sant Jaume d’Enveja, 1979) compta amb més de dues dècades de carrera professional com a futbolista. Una experiència que ara comparteix en el seu propi club, el Futbol Formatiu Terres de l’Ebre, on ensenya disciplina i valors a un centenar de xiquets i xiquetes amants del futbol.

– A mitjan temporada 2017-2018, una lesió t’obliga a penjar les botes com a jugador professional. Què va passar? Jugàvem contra el Mallorca i, gairebé al final del partit, vaig notar una punxada a la cama i vaig avisar de seguida a l’assistència. Des del primer moment vaig pensar que seria una lesió important i efectivament, se’m va despenjar l’isquiotibial sencer i havia de passar per quiròfan. Em donaven cinc mesos de baixa i només en quedaven tres per acabar la lliga, així que vaig decidir penjar les botes.

– Així i tot, decideixes no desvincular-te del món del futbol. A l’Elche tenia un contracte per passar a ser secretari tècnic durant tres temporades. Era una feina que m’agradava, on vaig treballar de la mà de l’actual director esportiu del Barça, Ramon Planes. Va ser una experiència enriquidora.

– El futbol base va ser molt important per al teu llançament professional. Com comença tot? Sant Jaume d’Enveja és un poble petit i els entrenadors llavors bé podien ser veïns, amics o el teu pare… però a les Terres de l’Ebre la majoria comencem així. Jo era com qualsevol altre xiquet que sortia de classe i anava al descampat del costat de casa a jugar un partit de futbol, fins que al segon any de Juvenil em va venir a buscar el Nàstic per saltar a escala nacional.

– Ara acumules més de 20 anys d’experiència jugant a Primera i Segona Divisió. Que has après en tots aquests anys? Als 20 anys vaig firmar un contracte amb l’Espanyol per dedicar-me exclusivament al futbol. Ara bé, de seguida vaig veure que si no era constant, em cuidava i m’esforçava hi havia més joves com jo fent cua per entrar al meu lloc. I just són aquests valors els que ara intento transmetre als meus fills, que sense constància, treball, esforç i sacrifici no s’aconsegueix res. Jo he tingut la sort d’arribar a l’elit del futbol, però ningú m’ha regalat res.

– Aquesta experiència la poses en pràctica des de la banqueta del teu propi equip, el Futbol Formatiu Terres de l’Ebre. Perquè decideixes fer-te entrenador? Quan estava en actiu ja m’agradava molt anar als campus de futbol base per ensenyar als xiquets els valors que a mi no em van ensenyar de menut. I és d’aquí d’on parteix el Futbol Formatiu Terres de l’Ebre, en ensenyar futbol base des d’un altre punt de vista com a jugador professional. A banda, el fet de començar com a entrenador va ser casual, ja que un dels entrenadors del Cadet es va posar malalt i no vaig tenir més remei. I va resultar que em va enganxar molt.

– Perquè apostes pel futbol base? Jo he tingut la sort de poder jugar a Primera, però he començat des de baix. He passat per totes les categories i he pogut adonar-me’n de moltes coses del futbol professional que no m’agraden. Diguem-li influències o interessos, però això no passa al futbol base, on només hi ha uns xiquets que volen jugar a futbol.

– Entreneu des de benjamí fins a juvenil. Amb quins valors? Els mateixos que la resta de clubs: companyonia, disciplina, competitivitat positiva i respecte. A l’inici i al final d’un partit els xiquets van a donar-se la mà amb els contrincants, també als que estan a la banqueta. Són petits detalls molt importants.

– Teniu també un equip de futbol femení. El Cadet femení, l’únic en aquests moments a les Terres de l’Ebre. Després a l’aleví també hi ha una jugadora.

– Què és el més important al futbol base? Tant Oriol Romeu com jo tenim una forma molt semblant d’entendre el futbol, per això volem implantar una metodologia on els xiquets sàpiguen que vénen a competir, però també a superar-se.

-També és important l’educació. Molt. A banda dels valors que he comentat, també treballem el respecte per sobre de tot, així com per combatre el racisme. A més, tenim un programa de nutrició i una aula de repàs amb una professional on els jugadors poden fer els deures o preparar exàmens abans o després de l’entrenament.

– Hi ha talent a les Terres de l’Ebre? Sempre n’hi ha hagut. Que jo recordi, som cinc jugadors ebrencs que hem arribat a Primera, tant a Espanya com a Anglaterra, però hi ha molts altres que haguessin pogut ser grans jugadors si se’ls hi hagués donat una bona educació futbolística.

 

Text de Roser Regolf

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top