Entrevista a Josep Bordes (Pepet i Marieta) “L’amor és la vacuna”

Mentre la cultura s’hagi de gaudir a la cadira i complint totes les mesures sanitàries, pepet i marieta tindrà “la vacuna” per remoure consciències i omplir d’esperança els somriures de mascareta.

Comencem pels vostres orígens. Pepet i Marieta naix el 1999 però fins al 2002 no treu el seu primer disc. Què us va fer animar-vos a començar amb la carrera discogràfica?

La música no és només una passió, és també una forma de vida. Si t’hi dediques al final tot el teu món hi gira al voltant. Jo era un jove apassionat de la música i en feia amb els meus millors amics, així és que vam acabar formant un grup musical i després d’un l’altre fins que un dia vaig engegar Pepet i Marieta sol perquè volia tenir un grup on fos el cantant principal. Llavors vaig tenir la sort de guanyar dos concursos el premi dels quals era enregistrar un disc: vaig ajuntar la pasta de tots dos i vam enregistrar el nostre primer disc, així va començar tot.

Amb 10 discos ja al carrer, es pot dir que sou un grup més que consolidat. Això, tenint en compte que canteu en ebrenc, encara té més mèrit. És per això que ens ve la pregunta de si els membres del grup us dediqueu exclusivament a Pepet i Marieta? En altres paraules, és pot viure de tenir un grup musical que canta en ebrenc?

Sí es pot, i jo ho he fet durant molts anys. Però ara ja no visc exclusivament de la música, perquè tinc una família i viure només de la música significa passar-te tot el cap de setmana fora de casa, cosa que si tens fills no resulta molt gratificant. A banda de fer de músic, treballo de professor a un institut de secundària i això em permet ser més selectiu i només fer aquelles activitats musicals que més ganes me faiguen.

Sou un dels grups ebrencs més coneguts, però la cara visible (sobretot a les Xarxes Socials) i la veu cantant, en tots els sentits, ets tu. Per als que no ho saben, qui és Josep Bordes?

Josep Bordes és un currante que necessita la música per a expressar el que sent i que, com un fuster o un ferrer, ha après l’ofici de fer cançons i es guanya un extra important fent-ne tant per al seu projecte Pepet i Marieta, com per a d’altres projectes i particulars.

La situació actual, ha fet que la cultura es vegi molt castigada. Ha fet que molts artistes s’hagin hagut de reinventar per sobreviure i que molts d’altres hagin hagut d’abandonar el seu somni de viure d’allò que més els agrada. Vosaltres heu estat súper actius durant tot el confinament. Com ha afectat la COVID-19 a Pepet i Marieta?

Anàvem a treure un disc i ara el tenim a la nevera esperant el moment propici, si bé ja n’hem llançat el primer senzill: “La vacuna”. La pandèmia ha enviat la majoria de les nostres actuacions a banderes, però crec que hem sabut reinventar-nos: el 7 de març presentem un show a duo al Festival Barnasants de Barcelona precisament per a satisfer la demanda actual d’espectacles de petit format. Una altra cosa que mos està funcionant molt bé ara mateix són les cançons a mida que fem per a particulars: com que la gent no es pot casar o celebrar aniversaris com els d’abans, són molts els que opten per regalar una cançó a mida al seus éssers volguts.

Anem a lo important, amb la cançó de “La vacuna” ens vau deixar amb ganes de més Pepet i Marieta. Quan podrem escoltar el vostre nou disc?

Estem sospesant si el traiem a la propera tardor o a l’hivern de l’any que ve. La pandèmia tindrà l’última paraula. Això sí, anirem traient-ne avançaments per a generar expectativa.

Molts grups i cantants d’estils diferents han acabat caient en la trampa de la moda del “reggaeton” per vendre més singles i/o discos. La cançó de “La vacuna”, de fet, és un “reggaeton suave”. Vosaltres també us heu plantejat fer molts més temes d’aquest estil per apropar-vos més a la música comercial i així guanyar més seguidors?

Pepet i Marieta sempre hem intentat estar a l’avantguarda musical, per això hem anat canviant d’estil al llarg de la nostra història. I sí, “La vacuna” per exemple és un reggaeton, però això no vol dir que el nou disc es basi només en este gènere. L’únic que puc avançar és que sorprendrà molta gent i que té un so molt més actual, sense oblidar el nostre bonrotllisme festiu característic. És curiós perquè comencem a ser un grup transgeneracional i tenim un públic d’edats molt diverses: el nostre repte ara és aconseguir un so que pugui agradar a tots els nostres seguidors i seguidores, és difícil, però crec que ho estem aconseguint.

Per acabar, amb més de 20 anys a dalt dels escenaris, ets segurament una referència per a moltes i molts ebrencs que volen dedicar-se a la música. Què els aconsellaries?

De primer que faiguen sempre lo que els surti d’allà baix. Que passen de modes i prejudicis, i busquen la seua singularitat mostrant-se precisament tal com són, l’autenticitat i la diferència és el que els farà sobresortir. Cal fugir del “más de lo mismo” sense oblidar el públic, perquè si la teva proposta no arriba a la gent, no hi ha comunicació i l’art no té cap tipus de sentit.

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top