ALBERT BONET

Pintor i tatuador de 24 anys nascut a Riba-roja d’Ebre

Albert Bonet té 24 anys i és fill de Riba-roja d’Ebre. Es podria dir que va néixer amb un llapis i un pinzell a les mans ja que, segons ens ha explicat, ha dibuixat i pintat des de que té memòria. Albert és un artista dels autèntics, dels que ho fan per passió, a qualsevol lloc i a qualsevol hora, dels que són capaços d’expressar fins i tot els sentiments més petits i inexplicables que pugue tenir.

Això sí, com passa amb molts artistes, el sistema educatiu no el va ajudar en el seu camí cap a viure de l’art. L’Albert ens explicava que no li agradava anar a l’escola, que ell preferia pintar. És per això que quan tenia 13 anys els seus pares li van prometre que si aprovava totes les assignatures li comprarien el que volgués. I què va fer ell? Posar-se les piles, aprovar-ho tot i demanar una màquina de tatuar com a regal. Així va començar també el seu camí en el món dels tatuatges, al que actualment s’hi dedica professionalment en paral·lel a la pintura i que li ha permet conèixer gent com Neymar Jr o Luis Suárez.
Però arribar a viure del que més li agrada, pintar i tatuar, no li ha estat gens fàcil. Com hem dit el sistema educatiu no ha posat de la seva part, però l’Albert, poc a poc i, sobretot, amb MOLT esforç, ha aconseguit arribar on ell volia. Bé, ha aconseguit arribar a l’inici del camí que ell volia, ja que com ell diu: això només acabe de començar.

Veient la teva història acadèmica molts pares dirien que no ets una bona influència per als seus fills. Tu què en penses?
Doncs segurament tenen raó, no els hi convé per als seus fills algú que ha decidit apostar dedicar la seva vida a fer el que li apassiona a contra pronòstic del sistema educatiu.

Ets el clar exemple de que el sistema educatiu espanyol no és apte per a tothom. Què creus que es podria fer per a que els joves que es volen dedicar al món artístic no hagin de patir la frustració que tu vas viure durant el Batxillerat?
El sistema educatiu per desgràcia només valora les lletres i els números, no li donen valor ni importància a les moltes més intel·ligències que pot tenir un alumne. Crec que realment si vols lluitar per un somni que es surti del “sistema” has d’enfocar-te a un objectiu i prioritzar moltíssimes coses i dedicar molt de temps per aconseguir-ho, fins que les coses no et comencen a anar bé, molt poca gent creurà en tu. Amb la dedicació necessària crec que tot és possible.

Veient els teus treballs es pot veure fàcilment que tens un talent especial per dibuixar i pintar. Creus que tothom pot assolir este nivell o és una cosa que es porta a la sang?
Des de que tinc memòria que he dibuixat, però el talent no val absolutament res si no dediques treball dur per enriquir-lo i MOLT de temps per madurar i aprendre a fer bé el que mes t’agrada. He vist gent sense talent arribar a fer-ho molt millor que gent amb molt de talent amb el treball i l’esforç necessari.

Amb quin estil et sents més còmode?
Durant la meva trajectòria he tocat molts estils i no paro d’experimentar contínuament i provar coses noves, però de moment el que em té inquiet és el realisme.

Actualment treballes a un estudi de tatuatges dirigit, pel que ens vas explicar, per un dels teus ídols d’este món. Creus que has arribat al teu màxim objectiu o les teues aspiracions professionals encara són majors?
Per a res, això sol acabe de començar, sobretot amb la pintura i descobriment artístic.

Al teu Instagram podem veure fotos amb Neymar i Luis Suárez, dos dels millors futbolistes del món. Com portes això de deixar la teva marca de per vida al cos d’un famós d’este nivell?
La veritat que mai he sigut fanàtic ni seguidor del futbol, però valoro i agraeixo molt que confiïn en posar-se a les meves mans persones d’este nivell.

Tornant a les pintures, podem veure als teus treballs que pintes escenes majoritàriament molt dures, inclús podríem dir que no són aptes per a tots els públics. Què pretens explicar a la gent?
Amb les meves pintures plasmo la realitat que m’envolta amb un estil figuratiu, conto histories i punts de vista personals. Cada obra té un concepte individual, però realment m’agrada que cada espectador tregui el seu propi missatge o les seves conclusions.

Com molts ebrencs, t’has hagut d’afincar a Barcelona per poder desenvolupar al màxim el teu talent. Creus que si t’haguesses quedat a Riba-Roja d’Ebre o a alguna altra població ebrenca podries haver arribat al mateix nivell?
Per desgràcia no. Viure de l’art és un somni molt complicat, si ja ho és a les ciutats més grans del món encara més a pobles petits, les galeries, els contactes, viatges, clients… Per començar, al poble, va ser el millor que em va poder passar, però si tens aspiracions en aquest món no crec que sigui el millor lloc per desenvolupar-les. Això si, de gran si visc bé de la pintura i m’ho puc permetre m’encantaria tornar al poble i pintar des d’aquí.

Per tant, tens pensat tornar cap a les Terres de l’Ebre o te quedaràs a Barcelona?
Com ja he respost a la pregunta anterior, si el futur m’ho permet m’encantaria. Però ja m’estic arreglant un taller a Riba-roja amb vistes a l’Ebre per poder venir una setmana al mes a desconnectar i poder pintar també al poble.

Tot i els inicis difícils per trobar un camí acadèmic i laboral compatible amb el teu art, has aconseguit convertir-te en un gran artista. Canviaries alguna cosa del camí que has seguit per arribar on ets ara?
La veritat és que no, tots els errors comesos fins ara han servit per a convertir-me en la persona que ara sóc, però encara em queda moltíssim per aprendre i per crear com per a donar-me per satisfet en la meva trajectòria

Moltes gràcies!
Gràcies a vosaltres!

Podeu veure els seus treballs a l’instagram:
@albertbonet1

 

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

1 comentari a “ENTREVISTA – ALBERT BONET”

  1. “El sistema educatiu per desgràcia només valora les lletres i els números, no li donen valor ni importància a les moltes més intel·ligències que pot tenir un alumne…” Quina veritat més gran !! Només cal felicitar a aquest geni, i no només per la seva obra.

Els comentaris estan tancats.

Scroll to Top