Foto: Josep Piñol

Quan tenia dotze anys, Federico Mayor Zaragoza —nascut a Barcelona el 1934, però de pares tortosins— va rebre dos consells de sa mare. El primer: “La vida cal viure-la intensament, ja descansarem quan morim”. Per això dorm poc i viatja molt, sobretot per feina, fins i tot ara que ja ha passat el llindar dels 85 anys. El segon: “Si vols ser feliç, no acceptis mai el que creguis que és inacceptable”. Així, aquest bioquímic, professor i diplomàtic que s’ha dedicat a la política —entesa com l’eina que permet resoldre els problemes de la societat i del món— s’ha consolidat com una de les veus internacionals més respectades en la defensa de la pau i els Drets Humans. Ha estat ministre d’Educació i secretari seneral de la UNESCO, entre tants d’altres càrrecs. 

Fa unes setmanes va ser a Tortosa a l’entrega dels premis que porten el seu nom i que des de fa dos anys promouen la consciència crítica i el compromís social dels estudiants del nostre país. Abans d’una de les seves conferències, Mayor Zaragoza va atendre mitja dotzena de periodistes, atents a les respostes d’una persona que s’ha tutejat amb grans líders polítics i socials de la segona meitat del segle XX, des de Mikhail Gorvatxev, fins a Nelson Mandela i Yasser Arafat. En aquesta pàgina he intentat sintetitzar, en format d’entrevista, les idees bàsiques d’aquella xerrada.

Es pot ser optimista després de donar un cop d’ull a l’actualitat?

Sí, perquè ha arribat el moment de canvi. La societat ha pres consciència dels problemes i sap que no pot demorar la recerca de solucions. Ho hem comprovat les darreres setmanes amb el moviment d’estudiants que es manifesten contra el canvi climàtic a les grans capitals del món. La dona també s’ha empoderat. Jo crec amb el que em va dir el president sud-africà Nelson Mandela: “La dona serà la pedra angular de la nova era”.

El preocupa l’increment de l’extrema dreta, també a casa nostra?

Si mirem a la història, la gran aliada dels dictadors ha estat la ignorància. La consolidació de l’extrema dreta hi té molt a veure.

Però, avui en dia, el nivell d’alfabetisme i escolarització és el més alt de la història.

No podem confondre educació en capacitació o nivell d’escolaritat. Saber més anglès o més matemàtiques no serveix de res si no es vincula a l’esperit crític. La UNESCO diu: “Les persones educades són les que saben exercir la llibertat i la responsabilitat”. El 1876, el filòsof i pedagog Francisco Giner de los Ríos ho va escriure: “Educación es dirigir con libertad la propia vida”.

Vostè utilitza sovint cites de grans líders socials i polítics. Avui, ens manquen aquests tipus de referents?

Segurament, ara ens fan falta líders de gran estatura. Però el lideratge al segle XXI recaurà en els pobles, és a dir, en la democràcia, en els valors de la justícia, la solidaritat i la igualtat. Ja ho va anunciar el president nord-americà Franklin Roosevelt el 1945, cap al final de la Segona Guerra Mundial: “Nosaltres, els pobles, hem acordat evitar l’horror de la guerra als nostres fills”.

La Transició espanyola va ser un període de grans lideratges. Vostè la va viure com a diputat de la Legislatura Constituent per la UCD. És viable ‘el règim del 78’ quaranta anys després?

En aquell moment el marge de negociació va ser molt limitat. Sortíem d’una dictadura, i vam fer el que vam poder. Però Espanya no ha sabut aprofitar tots els potencials d’aquells acords i això ha desembocat en una crisi moral, política i territorial. Ni tan sols ha estat possible reconèixer Catalunya com a nació dins del marc territorial espanyol.

Vostè és partidari d’una estructura més federal de l’Estat. També defensa que Catalunya no té dret a l’autodeterminació.

No ho dic jo, ho diu l’article 1/2 de la Convenció de Viena de l’any 1993: el dret  a l’autodeterminació només el poden exercir les nacions sota control militar o colonial.

Llavors, com n’hem de dir del dret que han exercit a Escòcia i el Quebec, on han pogut votar la independència respecte al Regne Unit i el Canadà?

El dret d’autodeterminació no existeix, però a la vegada no es pot negar que un país com el Que-bec celebri un referèndum sota l’administració directa de les Nacions Unides, després d’establir el llindar mínims dels resultats i amb l’acord dels governs centrals i federals. El que no pot ser és fer les coses malament…

Text: Oriol Gracià

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top