Gessamí Casamés, cuinera

Fotos: Cedides

Nascuda a l’Ametlla de Mar l’any 1992, Gessamí Caramés va deixar-ho tot per dedicar-se al que realment li agradava: la cuina. Amant de la rebosteria i la pastisseria, protagonitza el programa Cuines de TV3 fent de la seva passió per la cuina, una manera de viure.

Com i quan vas descobrir aquesta passió culinària?

Sempre m’havia agradat cuinar però va ser el meu pare qui em va fer veure que podia dedicar-me professionalment a la cuina. Quan vaig acabar els estudis de Comunicació Audiovisual em sentia perduda, sense saber cap on tirar. Va ser llavors quan vaig decidir estudiar cuina a Cambrils.

Per què vas decidir deixar-ho tot i dedicar-te al món de la cuina?

Sense adonar-me’n, tots els meus llibres eren de cuina, nomes mirava programes culinaris i m’estava tot el dia cuinant.  Mai m’havia plantejat dedicar-m’hi professionalment, però quan vaig prendre la decisió d’intentar-ho, vaig veure que tot era possible. Crec que va ser el dia més feliç de la meva vida.

Com t’ha marcat personal i professionalment el programa Cuines?

Professionalment m’ ha anat molt bé perquè és una clau que t’obre moltíssimes portes. Personalment… és diferent, una mica estrany. El que més m’ha sobtat ha estat el fet d’anar pel carrer i sentir com la gent em coneix i admira molt més del que ho faig jo mateixa.  En aquestes situacions sento que és massa, que sóc una noia normal i corrent que encara ha d’aprendre moltíssim.

En quins projectes estàs treballant actualment?

A banda del programa Cuines, estic treballant per Martin Berasategui des de ja fa gairebé dos anys, i així estic aprenent i guanyant experiència. 

El millor i el pitjor de la teva professió?

El millor, la satisfacció dels clients quan els hi agrada alguna cosa que he preparat. El pitjor, la frustració quan alguna recepta amb la qual fa molt temps que treballo, no em surt de la manera que m’agradaria. 

En què t’inspires?

Records de petita, barreges espontànies d’ingredients, imatges o paisatges, la natura i, evidentment, viatjant moltíssim i experimentant en restaurants d’altres països i altres cultures.

Et podries definir en 3 adjectius?

Ambiciosa, impacient i sensible.

Com et veus en els pròxims 5 anys?

El món de la cuina és un aprenentatge continu. Així que m’imagino continuant adquirint coneixements i habilitats de cuina.

Què et mou a la vida?

La meva família, les ganes d’aprendre i les ganes de crear. 

Un llibre? 

La cocina y los alimentos d’Harold McGee.

Una cançó?

Un hombre sentado al piano d’Ana Belén.

Una pel·lícula?

El truco final.

Text: Irina Crespo

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top