La seva ment creativa i alternativa l’ha portat des de ben petit a dirigir curts i pel•lícules on la naturalesa i les textures han jugat un paper imprescindible. Eduard Arbona, nascut a Roquetes fa 23 anys, ha anat unificant totes les seves inquietuds i això li ha permès descobrir una professió que l’apassiona: la direcció d’art. 

· Des de ben petit dirigeixes els teus propis curts. Quina ha estat la teva evolució?  

L’evolució ha estat que he acabat trobant una professió que m’ha enamorat: la direcció d’art. Per mi ser director d’art és l’aglutinant de tot el que m’agradava de petit. És com si li trobés el sentit i justificació a tot el que havia fet. En part sóc “interiorista”, alhora que em deixo seduir pels “colors” i en tot moment penso amb la “càmera”.

· Per què vas decidir dedicar-te al món del cinema?

Quan era petit volia ser arquitecte, fins que a tercer d’ESO vaig apuntar-me a una optativa a l’institut: Comunicació Audiovisual. Vaig descobrir aquest món tan infinit i vaig decidir ser cineasta, fer curts amb els amics i amigues de Roquetes. Veia que cada dia seria diferent, i vaig preferir no estar tancat  en un ganivet d’arquitectura, ja que creia que cauria en la monotonia.

· El projecte que més t’ha marcat personalment i professionalment? 

Personalment, el rodatge de Microwave. Va ser un projecte propi que es va convertir en tot un repte, ja que volia materialitzar què sentim els joves envers l’amor, i mitjançant el codi cinematogràfic i artístic aconseguir crear quelcom. 

Professionalment, la vida laboral m’ha marcat molt tots els projectes. He fet com a “meritori” en 3 pel•lícules i 1 sèrie, i des d’aquest gener he començat en el món de la publicitat com atrezzista i props buyer. 

· En quins projectes estàs treballant actualment?

Actualment, compagino la creació publicitària amb projectes com a director d’art. He fet un parell de videoclips: “Estimar-te com la terra” de Ginestà o “Obsesionada” de Novedades Carminha. 

· Com definiries el teu estil a l’hora de crear una peça audiovisual.

Crec que el meu estil és el residu de molts d’inputs quotidians. Em passo moltes hores a Instagram i Tumblr, i tinc moltes carpetes fetes a Pinterest. Crec que internet ha estat una gran porta d’inspiració per molts joves.

· Què és per a tu el cinema?

Per mi el cinema és una forma de parlar, d’expressar-se i de viure. Les pel•lícules són mentida, però el que hi succeeix és fruit de la quotidianitat o del nostre subconscient. El cinema és una necessitat que tenim nosaltres per sentir-nos representats, o per obrir-nos dubtes interns, o purament d’esbarjo. 

· El millor i el pitjor de la teva professió?

El millor de dedicar-se al món de l’audiovisual és que cada projecte és totalment diferent i és un repte personal que t’ajuda a superar-te. Per la contra, és una professió molt immersiva, on hi treballes moltes hores. També és una professió que mai serà fixa… Ets tu qui l’ha de buscar, i això és una angoixa en la qual s’ha de poder conviure.

· Et podries definir amb 3 adjectius?

Apassionat, Quadriculat i “Posturetis”

· Una cançó?

Obvs, del compositor Jamie XX.

· Una pel•lícula i una sèrie?

He estudiat cinema, però no em considero gaire cinèfil. Jo sóc més de sèries! Una que m’ha agradat molt és Abstract, original de Netflix. És una sèrie documental que cada capítol parla d’un artista, dissenyador de sabates, arquitectes…

Text: Irina Crespo

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top