Novembre començava amb Tots Sants i el Dia de Difunts. Després, al llarg d’un mes, en què la restauració s’ha vist pràcticament obligada a estar inactiva, l’esport ha quedat limitadíssim i les manifestacions culturals han romàs clausurades, hem vist com se celebraven les eleccions a la presidència dels Estats Units d’Amèrica, hem rebut l’anunci oficial de la retirada del monument franquista del mig del riu, hem pogut practicar la solidaritat mitjançant el Gran Recapte, hem manifestat adhesió al Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones… Mentrestant l’ús i l’abús de les videoconferències i de les xarxes socials per a relacionar-nos és una de les cares més visibles de les conseqüències d’esta Covid-19, que seguix entre nosaltres i que amenaça vides i futurs, però davant la qual, amb la mirada posada en l’efectivitat de les vacunes que s’estan anunciant, mantenim l’esperança que prompte podrem aixecar el vol.

Recordem l’u de novembre
persones que ja han marxat,
molt especialment aquelles
a qui tant hem estimat:
tot allò que hem rebut d’elles
ho portem incorporat.

Segur que els Estats Units
seguiran tenint la CIA,
escampant imperialisme,
fent al món de policia,
però ja va bé que Trump
se’n vaigue a cagar a la via.

Ocellot i monument,
simbolisme repressiu,
aniran a pastar fang,
segons diuen, a l’estiu:
tornaran a riure lliures
les aigües del nostre riu.

Jornades del Gran Recapte
per al Banc dels Aliments.
Però les necessitats
seguixen sent ben punyents:
per això feu, si podeu,
aportacions permanents.

Ja en tenim prou de violència
contra la feminitat!
Si volem que arreu impere
lo respecte i la igualtat,
cal que els hòmens assumisquen
nova masculinitat.

Solidaritat i jota
a esport i restauració,
i a tanta gent que conrea
les arts amb dedicació:
l’esperit, sense cultura,
patirà desnutrició.

Les màquines mos connecten,
són avenç i modernor.
Mes l’abús mos desconnecta,
lo cervell tanca en presó.
No mos dixarem sotmetre:
visca la imaginació!

És clar que sí, bona gent:
tornarem a aixecar el vol!
Serà abans del que pensem,
serà un dia qualsevol:
després de la nit més fosca,
sempre torna a sortir el sol.

[TORNADA 1]
Aquí, a l’Ebre, visc, (2)
aquí, a l’Ebre, canto,
també faig un ball, (2)
i els meus mals espanto.

[TORNADA 2]
S’acaba l’any vint: (2)
vaja panorama!
Que sigue millor (2)
lo que vingue ara.

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top