Estos són alguns dels temes que ens han vingut a l’encontre en algun moment d’este mes d’octubre, fins al tancament de l’edició: s’han complert tres anys dels primers empresonaments de venjança pel referèndum de l’u d’octubre; s’han celebrat a Amposta les Jornades de les Lletres Ebrenques, amb especial atenció a la memòria històrica; el fanatisme ha tornat a assassinar, ara un professor de París; s’ha celebrat el Dia Mundial del Càncer de Mama; s’ha descatalogat el monument franquista a la batalla de l’Ebre, pas necessari per a retirar-lo; ha traspassat el nostre gran filòleg Joan S. Beltran; s’ha fet palès que al febrer tornarem a tindre eleccions al Parlament de Catalunya… i tot això enmig de les repercussions de la Covid-19, que no para. En una cobla m’he permès la llicència d’usar l’expressió ‘cap atràs’, molt estesa a les nostres terres

Tres anys de gran injustícia,
d’exiliades i exiliats,
lideratges i activismes
reprimits i empresonats:
tot per haver defensat
democràcia i llibertats.

Des del passat, la memòria
mos aporta veritat.
No tindrem present en pau
si no l’hem recuperat.
Imprescindible si es vol un futur
ben orientat.

Una altra vegada a França,
fanatisme intolerant,
s’ha atacat la llibertat
matant ara un ensenyant.
Cal, amb postura ben ferma,
dir-los que “no passaran!”.

Me poso, el dinou d’octubre,
cinta rosa fent un llaç,
i ajudo el Projecte Emma
per a una lluita eficaç
davant del càncer de mama,
que així anirà cap atràs.

Després d’anys de gran oprobi,
de posat feroç i altiu,
pareix que, d’una vegada,
li desmuntaran lo niu,
i fotrà el camp per a sempre
l’ocellot del mig del riu.

Descansa ja de fer estudis,
filòleg de gran saber.
Però allí on estigues ara
sí que una cosa has de fer:
vetlla per la nostra llengua,
Joan Beltran i Cavaller.

No sabem de quina forma
mos podrem menjar els torrons,
ni si deixaran regals los Reis
als nostres balcons;
sí que sabem que al febrer
tornarem a fer eleccions.

Ai, com trobem a faltar
los punts socialitzadors
de bars i de restaurants,
que són tan acollidors;
i ara toca a les nits
deixar de ser sortidors.

Solidaris i prudents
des dels menuts als més grans:
poques sortides de casa,
guardar uns espais prou distants,
mascaretes ben posades
i ben rentades les mans.

[TORNADA]
Aquí, a l’Ebre, visc, (2)
aquí, a l’Ebre, canto,
també faig un ball, (2)
i els meus mals espanto

Màrius Pont

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top