Les marfantes de fullola, de Joaquim Vilagrassa

Joaquim Vilagrassa, nascut a l’Aldea l’any 1945, fill de pagesos, es formà en l’ensenyament primari a l’escola nacional. És màster en direcció i gestió bancària per la Universitat Autònoma de Madrid i màrqueting bancari per la Universitat d’Alcalà de Henares.

L’any 2006 va publicar un llibre, Lo compromís de l’opinió, un recull d’articles publicats durant vuit anys a La Veu de l’Ebre, al Diari de Tarragona, al Butlletí l’Aldea, a El Punt i a Més Ebre. Va apendre música a l’Escola de l’Aldea, on segueix tocant en la seua banda, i durant uns quants anys, també a la de Tortosa.

Aquesta història imaginària, barrejada amb fets reals investigats, també vol ser un homenatge al món de la pagesia que s’ha deixat la pell per les nostres muntanyes, amb petjades tan significants com l’art incalculable, mai ben reconegut, que representen els marges de pedra seca, els turons abancalats i les seves plantacions centenàries d’oliveres i garrofers, feina desinteressada de molts anys i, avui, quasi anònima. Ha estat escrita per algú que, en la seva infantesa va viure aquella època, i que li han quedat gravades en la memòria els costums generals i les particulars maneres de viure i pensar d’una gent sacrificada i entregada al seu ofici, a la seva supervivència, a la seva família i a la consevació dels seus patrimonis, conscients que, després d’aquella guerra fraticida, hi havia molt per fer, molt per conservar, molt per restaurar i poc per discutir. Per donar-li un caràcter més viu a les converses, la part dialogada s’ha escrit en la varietat col·loquial tortosina.

Amalgama d’estudis, investigació i una història de ciència ficció situada en dues èpoques. L’enemistat entre el Josep i el Maso, companys fraternals de joventut, de quan va fer la mili i també de quan van anar a la guerrai, després, de les feines del camp, juntament amb el mite de les marfantes, emboira un escenari de la postguerra on encara hi havia molta vida a les partides de secà d’aquelles muntanyes, amb cultius d’oliveres i garrofers; un espai on havien passat la guerra civil moltes famílies de la comarca fugint dels bombardejos del territori, mentre els seus fills eren al front. Tot plegat, una barreja del que hom recorda, per les vivènies i per les històries que explica la gent, de l’activitat de l’històrica Hostal de Don Ramon i uns esgarrifosos assassinats. La històrica disputa entre Tortosa i el Perelló per la partida de Fullola és fruit d’una investigació en documents d’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Així mateix, el relat d’un antic projecte de reg (Canal de l’Aldea-Camarles) i l’estudi dels documents de l’arxiu d’aquella antiga comunitat i altres dades consultades, com les referències a textos de Cristòfol Despuig, posen en relleu l’ambient d’aquella època de penúries i sacrificis de la gent amb cultius de secà a les Terres de l’Ebre.

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top