Mireia Andreu, tortosina que viu a Ginebra per poder seguir investigant com es reorganitza el citoesquelet cel·lular

Mireia Andreu és una Tortosina nascuda al 1992 que porta dos anys i mig  fent un doctorat a la Universitat de Ginebra, on també hi viu. Abans d’això, va estar també durant 1 any vivint a Heidelberg (Alemanya), on també va realitzar una estada remunerada a l’EMBL (European Molecular Biology Laboratory). Actualment té un projecte propi que consisteix en entendre com es reorganitza el citoesquelet cel·lular. Com molts i moltes ebrenques va haver de fer-se valenta i marxar fora per poder seguir estudiant i dedicar-se al que volia. Hem volgut saber una miqueta més del què fa i de com està vivint la situació actual tant lluny dels seus.

Comencem amb una pregunta que es farà molta gent: Què és això d’entendre com es reorganitza el citoesquelet cel·lular?
Ho intentaré explicar el millor que pugui! Ahi vamos!

Cadascuna de les cèl·lules que formen el nostre cos conté el seu propi esquelet (citoesquelet es diu) que permet mantenir la seva forma. Aquest citoesquelet és una estructura dinàmica i es pot reorganitzar segons les necessitats de la cèl·lula. Per exemple, quan cèl·lules tumorals fan metàstasis, hi ha una reorganització de la seva morfologia per poder ser més “eficients” a l’hora de viatjar a una altra part del cos. Aquest canvi en la morfologia ve donat, en part, per la reorganització d’aquest citoesquelet. Aleshores, entenent la base d’aquest dinamisme podria ajudar a comprendre com bloquejar-lo i, per tant, a controlar la metàstasi.

Hi ha molts ebrencs que, com tu, han de marxar fora del país per poder desenvolupar la seva feina. Perquè creus què és?
En el meu cas va ser una marxa forçada ja que no trobava oportunitats amb bones condicions. Simplement demanava ser valorada (i, per tant remunerada) per fer el doctorat en el camp de la investigació. És molt trist que actualment hi hagi gent molt qualificada fent doctorat “de gratis” perquè els laboratoris no tenen diners per poder donar-los un sou digne. Les ajudes estatals haurien de ser majors, s’hauria d’apostar més per la innovació i per la JUVENTUT.

Creus que si a nivell Estatal hi haguessin més ajudes hi hauria menys jóvens que marxarien a seguir els seus estudis fora?
El país inverteix en educació però una vegada formats hem de marxar perquè no hi ha suficients llocs de treball o inversió en recerca com és el meu cas. Aquest sistema no funciona massa bé…

Molts estudiants marxen fora per viure noves experiències i conèixer nous llocs i noves llengües. Això és algo molt positiu que t’ajuda a créixer personalment (totalment recomanable). Però després estaria bé poder tornar a la teva terra i treballar d’allò que t’agrada, del que t’has estat formant durant tan de temps AMB UN SOU DIGNE. Així que si l’Estat apostés més pel jovent donant beques i altres tipus d’ajudes evitaria aquesta marxa forçada a altres països.

Ara, amb la pandèmia de la Covid-19 s’ha fet un gran esforç econòmic per tal de trobar una vacuna el més ràpid possible. Creus que si s’invertís més en la investigació en general es podrien arribar a frenar aquests tipus de successos? És a dir, creus que si s’aposta més per la investigació serem capaços de frenar una propera pandèmia més ràpidament?
Totalment! El fantàstic treball que estan fent els investigadors dedicats a trobar una vacuna per la Covid-19 a contrarellotge és gràcies, en part, a coneixements previs d’altres vacunes que es van dissenyar en el passat. Però si ja s’hagués invertit més en la recerca del coronavirus en general aquest procés hagués estat molt més ràpid! I no ens oblidem que queda molt a fer en moltes altres malalties… Ampliar el coneixement de com funcionem ens permet anticipar-nos i actuar a temps.

Mireia amb el Jet d’eau de fons, un emblema de Ginebra

Com portes això d’estar tant lluny de casa i dels teus amb el moment que ens està tocant viure?
Fa uns mesos viure a Ginebra casi era com estar a Barcelona i baixar algun cap de setmana a Tortosa a veure la família-amics. Cada dos-tres mesos anava a casa i em sentia com si no hagués marxat. Ara la cosa és bastant diferent… Ja són molts de mesos sense poder tornar i es fa difícil. Però la part positiva d’aquesta situació és que ara faig molts més skypes i videotrucades amb els de casa i amics que abans no feia. Així que encara els sento a prop. A adaptar-se a les noves circumstàncies i a veure si puc tornar per Nadal!

A Alemanya hi vas estar 1 any, a Ginebra ja en portes dos i mig. Tens intenció de quedar-te aquí o de tornar?
En algun moment tornaré! Tot i que estic molt a gust a Ginebra això té data de caducitat. No descarto estar uns anys més voltant per Europa formant-me però la meva idea a dia d’avui és tornar a Catalunya.

Com és la vida d’una ebrenca a Ginebra en plena pandèmia mundial?
Suposo que com a qualsevol altre lloc. Una vida més calmada que abans. Molts de canvis i adaptacions a noves maneres de treballar i conviure amb la gent.

Si sumem tots els anys d’ESO, Batxillerat, Universitat, Màster i Doctorat podem dir que portes tota la vida estudiant. Molts es preguntaran: “Mireia, no te’n canses?”
Mai es deixa d’aprendre! Vaig començar la carrera de biomedicina perquè volia entendre com funciona el nostre cos. Com més anava descobrint, més preguntes em feia. Hi ha tantes coses que no sabem que és apassionant anar descobrint pas a pas nous conceptes.

Hi ha molta gent que es dedica a la investigació perquè el seu objectiu és acabar descobrint alguna cosa per la qual siguin sempre recordats. Tu també ho fas pel reconeixement personal?
Per a res… Jo ho veig més com un treball col·lectiu. Si el meu petit descobriment pot ajudar en un futur a un altre investigador/a a avançar en la seva recerca i això facilita la cerca d’una cura per una malaltia, objectiu aconseguit! Almenys aquesta és la meva motivació per anar al laboratori cada dia 🙂

Per acabar, algun consell per als jóvens que s’estan plantejant dedicar-se a la investigació com tu?
No és un camí fàcil (moments de frustració quan no surten els experiments, poca inversió com ja hem estat comentant, possibilitat d’haver de marxar fora del país…) però també és molt gratificant a llarg termini! Així que si realment us agrada endavant! Ah i molt important aprendre anglès!!! jajaj (l’anglès és la llengua de la ciència!)

Moltes gràcies pel teu temps, una abraçada des de les Terres de l’Ebre.

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top