Keita Sada.
Model i estudiant d’enginyeria robòtica. Participant a Mister Internacional Spain 2020.

“Normalitzem allò que estem acostumats a veure a les pantalles, per això és tan important la diversitat en el món de la moda

Estudia enginyeria robòtica a Anglaterra i ocasionalment treballa com a assistent de vols, al mateix temps que exerceix de model quan li surt l’ocasió. Amb només 23 anys, el tortosí Keita Sada ha protagonitzat diverses campanyes publicitàries i ha estat candidat per Tarragona al concurs de bellesa Mister Internacional Spain. Accions que li han acabat d’obrir les portes al món de la moda, des d’on diu que pot sumar punts a favor de la diversitat i lluitar contra el racisme.

Amb més de 23 mil seguidors a Instagram, va ser aquesta xarxa social la que et va obrir camí en la indústria de la moda?
Podríem dir que sí, va ser allí on vaig tenir el primer contacte amb l’empresa d’alta cosmètica masculina YAG MEN. L’any passat, quan jo ja estava vivint a Londres, em van enviar un missatge on m’oferien ser la imatge de la seva marca, al principi em vaig estranyar força. Jo tenia molts menys seguidors que ara a Instagram i era poc actiu a les xarxes, però em van fer una bona proposta i vaig confiar amb ells, tant que avui segueixo treballant amb la marca.

Havies fet alguna cosa relacionada amb el món de la moda?
Havia fet alguna cosa de desfilada a passarel·la a Cardiff, prop d’on visc al Regne Unit, però fotografies i grans campanyes com la que m’oferien no.

Com decideixes presentar-te al concurs de Mister Internacional?
Van ser els mateixos de la marca per a la qual treballava els qui m’ho van proposar, així que vaig pensar que perquè no intentar-ho. Avui puc dir que tot i que no he guanyat, així com esperava molt més del concurs, estic molt agraït per l’experiència que m’ha atorgat i les persones que he conegut allí. És més, m’ha servit com a aparador i les ofertes de feina també han millorat.

Des de fora semblen uns certàmens on predominen uns determinats cànons estètics, els mateixos que la societat actual intenta erradicar. Com és la visió que es té des de dintre?
Et dono la raó respecte a que des de l’exterior es veuen uns concursos molt artificials. Ja ho diu el mateix lema: buscar l’home més guapo d’Espanya. Ara bé, un cop estàs dintre veus que va més enllà d’un físic i una cara bonica, perquè també es valora el caràcter i els valors que un té com a persona.

Com s’avalua tot això sense conèixer a la persona?
El concurs dura una setmana i parteix de diferents proves. De la mateixa manera que hi ha unes proves de desfilar també hi ha entrevistes on es valora el compromís que cada individu té amb la societat, com també, durant el temps del concurs, els participants convivim en un mateix espai, el que també fa que s’acabi veient el caràcter de cada persona.

Al mateix temps, com a model sí que passes molt temps cuidant el teu aspecte.
M’agrada cuinar i menjar bé, tot i que he de dir que la genètica juga un paper molt important i mantenir el físic no se’m fa gens pesat. Sempre m’ha agradat fer esport, des dels 11 i fins fa dos anys vaig jugar a futbol amb el Tortosa i ara surto a córrer. Cuidar-me és més un plaer que un problema.

Entre els 54 candidats a Míster Internacional eres l’únic participant negre. Hi ha racisme en l’ofici?
És diferent el concurs del món de la moda, però mai m’he trobat amb un problema per racisme. És normal que si veus alguna cosa que és diferent de tu et cridi l’atenció, després cadascú gestiona els seus sentiments com pot.

El primer anunci en el qual participes, el del perfum YAG MEN, representava parcialment la diversitat ètnica i sexual masculina. Tot i això, queda molt a fer encara.
Hi ha molta feina per fer i sempre n’hi haurà, perquè tot es pot millorar. Tot i això, no puc pretendre donar veu a tot el món de la moda perquè no el conec tant com ho faria un model internacional com, per exemple, Jon Kortajarena.

Però creus que com a model pots ajudar en la visualització d’aquests problemes derivats del racisme?
Evidentment. Normalitzem allò que estem acostumats a veure a les pantalles, per això és tan important la diversitat en el món de la moda. Si no hi ha models de totes les maneres als anuncis i a tot arreu no entendrem que aquell físic o aspecte o forma de ser és tan normal com la nostra. I és aquí on els mitjans de difusió i comunicació també poden aportar el seu súper gra de sorra.

Keita Adams i Sada Keita sou la mateixa persona, però què t’ha fet canviar des que treballes en aquest món?
Res, com a persona segueixo sent el mateix. Tot i que d’aquesta feina sí que és veritat que a vegades em sorprenen algunes coses com que la gent em demani fotos pel carrer.

Combines el modelatge amb els estudis d’enginyeria robòtica. Perquè aquesta carrera?
Ja havia fet un cicle mitjà relacionat amb aquest camp i em va agradar molt, per això vaig decidir formar-me més. Ara em queden dos anys per acabar-la i després igual faig un màster, encara no ho tinc clar. En general, m’agrada molt deixar-me portar, també vaig fer un curs d’auxiliar de vol que és el que em va portar fins a Anglaterra, perquè volia aprendre anglès. Tot i que un cop vaig estar aquí van canviar moltes coses de la meva vida personal i vaig emprendre altres camins.

I ara com ho compagines tot plegat?
La feina és bastant flexible, intento adaptar-me sempre a tot. I de temps, si vols, n’hi ha de sobra.

També per tornar a Tortosa?
I tant! Sobretot ara. Aquí hi tinc als meus pares i a les meves germanes, i també bons amics. M’agrada tornar a Tortosa.

 

Text: Roser Regolf

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top