OPINIÓ | CINEMA I SÈRIES

Gerard et recomana: FIRST MAN

L’arribada a la Lluna amb una mirada intimista

Els últims dies s’ha revivat l’interès per l’exploració espacial gràcies a l’arribada del rover Perseverance a la superfície de Mart. Encara que no sigui l’arribada del primer robot enviat al planeta roig, ha sigut una gran gesta per la dificultat tècnica i per què és el primer rover preparat per detectar restes de vida antiga, si és que n’hi ha.

Per aquest motiu, avui us recomano First Man, un film d’un dels meus directors preferits: Damien Chazelle (director de Whiplash, La La Land). La pel·lícula, basada en el llibre biogràfic de Neil Armstrong escrit per James R. Hansen, explica la història de l’arribada a la lluna centrada sobretot en el personatge del primer astronauta en trepitjar sòl lunar.

La cinta, al contrari del que ha fet la política nord-americana amb la seva propaganda, narra la carrera espacial d’una forma molt poc vanagloriosa. La història és explicada de manera intimista, mostrant la vulnerabilitat d’en Neil, a qui la mort de la seva filla petita a causa d’un tumor cerebral li marcarà profundament la vida. I és al voltant d’aquest fet com la pel·lícula ens mostra el retrat del protagonista: un heroi callat i afligit.

Al llarg de tota la narrativa audio-visual s’aprecia una humanització del programa espacial, anul·lant completament la visió èpica i posant tot el focus sobre l’esforç, el treball i el patiment que van sofrir totes aquelles ments brillants per aconseguir posar un peu sobre la Lluna.

Neil Armstrong és interpretat per Ryan Gosling, qui encaixa de forma molt natural al personatge i que a més forma un tàndem perfecte amb Damien Chazelle, que amb aquesta pel·lícula aconsegueix demostrar el seu propi segell d’autor, fent que First Man resulti ser molt artística, encara que es tracti d’una pel·lícula comercial.

És per la naturalesa dramàtica i intimista de la cinta, que en el moment de l’estrena alguns mitjans de comunicació no la van valorar positivament. A parer meu, alguns crítics no van saber entendre el que es planteja en aquesta història. Una mica com el que li va passar a 2001: Una odissea a l’espai, al veure una pel·lícula sobre viatges espacials que no mostrava acció la van catalogar d’avorrida injustament.

En l’apartat tècnic, com a curiositat, es van utilitzar un total de tres formats analògics diferents: 16 mm, 35 mm i full IMAX18​. Aquests es van anar alternant en funció de les escenes. Per exemple, les escenes dins les naus espacials estan rodades amb 16 mm, mentre que les escenes dins la casa de Neil Armstrong estan rodades en 35 mm. Això atorga una estètica pròpia molt interessant al film.

Una de les conclusions que podem treure, és que l’arribada a la lluna no va ser bufar i fer ampolles. No ens podem arribar a fer una idea de la distància real a la qual es troba l’acompanyant de la Terra, precisament perquè al tenir la possibilitat de poder observar-la gairebé cada dia ens resulta molt familiar. Per això, a la introducció d’aquest text faig un paral·lelisme amb el Perseverance, que posa en clar que l’arribada de la humanitat a Mart serà una realitat, que encara que no hàgim arribat físicament, ja hi hem deixat evidències d’haver arribat.

Tot i això, la potència del film és sobre la història personal del Neil Armstrong. El film aconsegueix que féssim un exercici innat d’empatia amb l’astronauta, que arriba a la seva catarsi tan bon punt es troba amb el sòl lunar.

Recomano que mirin First Man, sobretot aquelles persones que encara posen en dubte que s’hagin aconseguit aquestes coses. En total, dotze homes van posar peus a la Lluna i milers de persones amb ments brillants van dedicar molt d’esforç durant la seva vida a aconseguir aquesta gesta. Personalment, crec que no se’ls hi hauria de faltar al respecte amb fins negacionistes.

En els anys vinents sentirem notícies de l’arribada de la primera dona a la Lluna i qui sap si en un termini de vint anys dels primers humans a Mart.

Gerard Cardona

@gerardcardona @eridanproductora

Gerard Cardona
@gerardcardona @eridanproductora


Gerard Cardona (Tortosa)
Fotògraf i videògraf, cocreador del projecte d’una productora audiovisual ebrenca: Eridan. És un amant del cinema que ha pogut dirigir la fotografia d’alguns videoclips i curtmetratges, sense grans pretensions.

Per veure els seus últims treballs on ha participat:
https://linktr.ee/eridanproductora

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top