OPINIÓ | CINEMA I SÈRIES

Gerard et recomana: NOMADLAND

La importància del subtext en els guions de cinema

La recomanació d’avui és molt diferent de les que faig normalment. En primer lloc, perquè no es tracta de cap pel·lícula que es trobi a cap plataforma d’streaming (per ara) i, en segon lloc, perquè després d’estar mesos sense anar a cap sala de cinema, Nomadland ha sigut la primera pel·lícula que he vist a una sala de cinema després de més de mig any.

No m’agrada veure tràilers perquè m’agrada anar verge a veure pel·lícules. Avui dia amb la publicitat que hi ha es fa molt complicat aconseguir-ho, però Nomadland la vaig poder veure sense estar intoxicat per cap spoiler. Vaig anar a veure-la perquè, curiosament, me l’havien recomanat alguns amics i coneguts, tal com es feia abans que t’ho recomanés la intel·ligència artificial de Netflix.

Nomadland és el tercer llargmetratge de Chloé Zhao i està basat en el llibre de Jessica Bruder amb el mateix nom. La història que se’ns presenta narra la vida al llarg de tot un any de la Fern, una dona de 61 anys que viatja en caravana i que es recorre els Estats Units canviant de feina contínuament per poder subsistir.

D’aquesta manera podem veure un retrat dels Estats Units profunds on la crisi ha fet proliferar l’atur, els deutes i ha obligat a moltes persones convertir-se en nòmades, que es mouen pel país intercanviant béns i intentar no posar-se malalts per poder sobreviure. I tot això en una època de crisi precovid, així que la realitat actual serà pitjor, molt pitjor.

L’espectador que miri superficialment la pel·lícula, veurà que és un film amb una estètica increïble, però que ben bé no diu res, a primeres. I és que tota força es troba en el subtext, és a dir en el que es diu per sota de les paraules, amb el que sobreentenem dels diàlegs i les emocions que ens estan transmitent els actors. I és que el missatge és tan potent, demolidor però necessari, que personalment a mi em va deixar afeixugat.

Seria fàcil caure en què Nomadland es tracta d’una crítica al capitalisme, en realitat és molt més complex del que ens imaginem. A través de Fern, la història ens està plantejant preguntes com quina és la naturalesa de l’ésser humà i si té una vida útil. Ens parla també de la vellesa i de com les persones grans queden apartades i oblidades pel sistema a mesura de què el món va canviant.

Des de la nostra comoditat no podem arribar a comprendre perquè Fern té moments de felicitat si té una vida lamentable, però ens dóna a entendre que malgrat la seva desgràcia, ella arriba a transcendir de forma catàrtica qualsevol necessitat material.

Sé que Nomadland no és una pel·lícula per tothom, però la recomano sobretot per aquelles persones que tenen un afany per reflexionar sobre que estan fent amb la seva vida.

Fern és interpretada per una magnífica Frances McDormand que ha rebut una nominació als Oscars per millor actriu protagonista. Nomadland també està nominada a millor pel·lícula, millor guió adaptat, millor direcció de fotografia, millor muntatge, millor maquillatge i millor direcció, gairebé tots per Chloé Zhao qui de forma multidisciplinària s’ha encarregat de molts departaments de la producció de la seva pel·lícula. Una autentica crac del cinema que seguirem de ben prop.

P.D.: Sabrem els resultats dels Oscars el proper el 25 d’abril de 2021.

Gerard Cardona
@gerardcardona @eridanproductora


Gerard Cardona (Tortosa)
Fotògraf i videògraf, cocreador del projecte d’una productora audiovisual ebrenca: Eridan. És un amant del cinema que ha pogut dirigir la fotografia d’alguns videoclips i curtmetratges, sense grans pretensions.

Per veure els seus últims treballs on ha participat:
https://linktr.ee/eridanproductora

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top