OPINIÓ | CINEMA I SÈRIES

Gerard et recomana: YESTERDAY

On la indústria musical és l’antagonista

La pel·lícula que us recomano avui ha aconseguit que pugui gaudir del cinema com quan era petit: sense estar analitzant en cada pla la il·luminació, l’enquadrament, la interpretació, etc. Us explico per què.

D’alguna manera o altra sempre he tingut alguna vinculació amb el món de la música. Quan era adolescent tocava la guitarra en alguns grups de música i de més gran he sigut fotògraf oficial a les gires del grup musical Segonamà. Amb aquesta experiència he pogut treballar en molts escenaris i conèixer molts músics entre bambalines.

Us dono una mica de feedback perquè pugueu entendre perquè he gaudit tant de Yesterday. Aquesta no és una pel·lícula que passarà a la història, però posa sobre la taula certs temes que considero importants i amb els quals he sentit bastanta empatia, pel fet que mostra situacions del món de la música que he pogut viure.

Qui no coneix els Beatles, no? Doncs al món de Jack Malik, ningú els coneix, o almenys ja no. En Jack, que és el nostre protagonista, és un gran fan del grup de Liverpool i interpreta les seves cançons a bars i festes infantils sense cap mena d’èxit. Després de sofrir un accident de trànsit, en Jack desperta sense un parell de dents i amb la guitarra destrossada.

Després de passar uns dies convalescent, Ellie, la millor amiga d’en Jack, li regala una guitarra nova i per estrenar-la es posa a tocar el tema dels Beatles que posa nom a la pel·lícula: Yesterday. En Jack s’adona que alguna cosa ha passat quan cap dels seus amics, ni tampoc Google, coneixen la cançó. És més, no els sona el nom The Beatles, ni òbviament la seva discografia.

L’aventura comença quan el nostre Jack creu que és una brillant idea recuperar els temes dels Beatles. I el que en un principi li sembla un bon acte retornar al món grans himnes com Let it Be o Eleanor Rigby, acaba sent una odissea de desamors, frustracions, concerts multitudinaris i fama immerescuda.

La meva emoció davant d’aquest film ve perquè ens mostra una realitat que he pogut comprovar des de prop: la indústria musical, l’autèntica, ens mostra una façana de productes prefabricats i s’ha oblidat de què la música va de transmetre emocions, de viure experiències, de persones… no de números.

Precisament per com és la indústria, en Jack acabarà decidint sobre uns temes que no són seus. Però per saber què passa haureu de veure la pel·lícula, que des de fa poc està disponible a Prime Video.

Ara ja si, per la banda analítica, he de dir que el film compta amb un repartiment molt equilibrat que lliura credibilitat a les escenes que es presenten. Jack i Ellie, interpretats per Himesh Patel i Lily James, formen l’ingredient romàntic del film, i encara que sigui el gran clitxé de tota l’aventura, personalment, crec que la parella aconsegueix esbalair a l’espectador. Entre tot, també podrem veure a l’Ed Sheeran interpretant-se a si mateix, ja que és un dels actors secundaris del film.

En aquest tipus de film, com és habitual, no hi pot faltar tampoc el toc humorístic que rebaixi els moments de tensió generats per les emocions intenses. La veritat és que amb l’excusa de què els Beatles han desaparegut del món, els guionistes se les han enginyat per fer desaparèixer altres coses que consideraríem omnipresents a la nostra vida, generant així situacions molt còmiques.

Per la banda tècnica Yesterday no arrisca perquè no busca enlluernar a l’espectador amb plans espectaculars o amb il·luminacions complicades, estan fets de la forma més correcta possible perquè el que busca el film és proporcionar-nos la sensació que vivim al món d’en Jack Malik, un món que no existeix, que al semblar real permet fer-nos sentir com els seus companys de viatge.

En conclusió, el film ens ve a dir que les emocions i les experiències no es poden inventar ni suplantar, fent així una crítica a la indústria musical que s’apropia dels drets de molts artistes per treure rendiment econòmic, deixant de banda tot pel qual els i les artistes van viure, sofrir i gaudir i van transmetre amb les seves cançons.

Finalment, qui sigui un fan de The Beatles gaudirà moltíssim de la història que ens planteja Yesterday. Qui no ho sigui o qui no conegui els quatre de Liverpool (que podria ser), crec els hi donarà una oportunitat.

Gerard Cardona
@gerardcardona @eridanproductora


Gerard Cardona (Tortosa)
Fotògraf i videògraf, cocreador del projecte d’una productora audiovisual ebrenca: Eridan. És un amant del cinema que ha pogut dirigir la fotografia d’alguns videoclips i curtmetratges, sense grans pretensions.

Per veure els seus últims treballs on ha participat:
https://linktr.ee/eridanproductora

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top