OPINIÓ | CULTURA EBRENCA

BON DIA, cultura ilercavona

CineClub La Ràpita

 

Temps era temps, quan una de les principals activitats de lleure i cultura era anar al cinema.

Totes les ciutats i pobles del territori tenien almenys un cinema, l’oferta lúdica i cultural era més prompte escassa, i les sessions dobles de dissabte i diumenge eren una de les millors alternatives per passar les tardes del cap de setmana, les cartelleres escampades per la població prometien grans expectatives no sempre complides a l’acabar la sessio.

Locals grans, molts d’ells atrotinats en una qualitat de so i imatge més que millorable, i on la figura de l’acomodador en la seua llanterna a la mà era l’autoritat, reservan els millors llocs per a segons qui… i controlant la jovenalla més pendent d’aprofitar la foscor de la sala que del que el projector sorollós emetia sobre la pantalla, molts cops en algun petit pedaç fruit dels anys.

El cinema com tot, va anar canvian i en l’arribada de la democràcia van arribar les pelicul.les del “destape” i també altres de políticament compromeses que duran la dictadura no es podien programar, això va donar vida als cines fòrums que encara que en petit comité ja existien van revifar, consistia a veure una pel.licula de qualitat però quasi mai comercial i després es feia una tertúlia comentant aspectes tècnics, interpretatius, sobre la temàtica…

Els constants canvis en els hàbits de vida i del lleure de forma inexorable han anat tancant cinemes deixan gairebé totes les poblacions (en poques i honradíssimes excepcions) sense sales i concentran-se tota l’oferta en els pocs multicines del territori, que basen tota la seua programació en pel.licules 100% comercials en la immensa majoria de la factoria de Hollywood, res a dir en contra, però si lamentar que no poguéssem veure més varietat d’altres cinemes molt interessants.

Però igual que a les històries d’Astèrix encara queda un petit reducte on veure un cinema alternatiu de qualitat, novetats internacionals, pel·lícules clàssiques, d’animació, cinema d’autor… I pogué fer tertúlia després de la projecció, aquest lloc és el CineClub La Ràpita.

Com tantes iniciatives culturals arranquen des del voluntarisme i l’entusiasme d’amants de la cultura en general i en aquest cas del cinema en particular, impulsat per Gabriel Vega al capdavant i envoltat de sis companys a la junta en ganes de reivindicar el bon cinema i compartir-lo.

Entre aquests companys d’aventura vull destacar a un altre cinèfil empedreït, l’Ampostí Xavier Miró fundador al costat  de David Comuñas de CREA productora de curts de caràcter cultural, impulsor del festival MónFilmat, col.laborador en Fangofest i en qualsevol activitat cultural que li proposen.

Compten amb el suport de l’Ajuntament de La Ràpita (tindre una regidora de cultura com Érika Ferraté ajuda molt) que a part d’una aportació econòmica els cedeix les magnifiques instal·lacions de l’Auditori Sixto Mir, uns 60 associats i uns patrocinadors entre el comerç local fan possible que de forma regular dos o tres cops al mes a des de l’any 2017 més de 2500 espectadors hagen pogut fruir de bon cinema sempre en Versió Original Subtitulada a preus més que econòmics.

Coses que passen quan hi ha voluntat, imaginació i implicació per creure en la cultura.

Tampoc és tan difícil, no?

SALUT I CULTURA.


Ricardo Gascón (Tortosa)
Interesat en la cultura en totes les seues manifestacions, obert a conèixer a nous creadors i reivindicar el gran bagatge que atresorem. Li agrada participar i promoure actes culturals per el plaer de disfrutar-los i sobretot de conèixer gent molt interessant.

@dillumsdartalforn

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top