OPINIÓ | GASTRONOMIA

 

JOAN ARRUFÍ

CELLER ALTAVINS VITICULTORS

JOAN ARRUFÍ: “Els vins de la Terra Alta fan olor a puresa, a llibertat, a relax, a honestedat, a amistat, a portes obertes, a idioma propi, a sinceritat i a novetat.”

Intuïa que aquest viatge com a col·laboradora de L’Estel em conduiria a llocs, a projectes i a persones especials i inspiradores i puc confirmar que no estava equivocada.
El nostre següent destí fa olor a vi, a terroir, a identitat i ens porta a Batea, a la Terra Alta. Allà, de la mà de Joan Arrufí, descobrim una mica més d’aquesta Terra i del Celler Altavins del què és fundador, director i ànima del projecte.

“El meu primer record entorn del vi? Jo vinc de família de pagesos, d’agricultors, per tant ja vaig néixer amb el vi. Jo em recordo de provar-ho per primera vegada amb les torradetes de pa, vi i sucre. Això és el record que jo crec que la major part de gent de la comarca hem viscut. A part de ser d’una família de viticultors hem estat també una família d’elaboradors. El meu avi, que per desgràcia jo no vaig conèixer, es dedicava, que ho trobo una història fantàstica, al món del vi a través de serveis a domicili, o sigue imagina’t ja… Serveis a domicili amb una premsa portàtil de fusta. Antigament als pobles, en moltes de les cases hi havia un trull, una espècie de dipòsit sota el sòl on introduïen el raïm. Un cop acabada la fermentació el que feien era treure el líquid i les pells les posaven en cubos i el meu avi anava casa per casa i les premsava. El negoci que feia amb la premsa era que si de la premsada havia d’extreure 100 litres i ell en treia 125, aquells 25 se’ls quedava i després els comercialitzava.

Per tant, jo vaig néixer amb olor de vi, però crec que com moltes famílies d’aquí.”

Després d’aquest primer record de la seva infantesa entorn del món del vi li demano que ens descrigui una fotografia de la Terra Alta i així la percebem a través de la seva mirada que sembla estar borratxa de poesía.
“Una de les millors maneres de descriure la Terra Alta és parlar del paisatge. És un dels actius més importants que tenim. Jo crec que descobrir el paisatge de la Terra Alta és com aquella casa on obres una habitació i veus una fotografia, obres una altra porta i veus una altra fotografia. La Terra Alta necessites trepitjar-la per a conèixer-la. Necessites obrir aquesta porta, aquesta finestra. Aquest verd a la primavera i a l’estiu, aquest color daurat de la Garnacha Blanca quan comença a madurar, aquest vermell-ocre quan a la tardor va canviant el color de les fulles i grocs també més pallosos… Això és la imatge de la Terra Alta. Jo crec que la fotografia de la meva Terra Alta passa per la fulla de la vinya, per la fulla d’una Garnatxa.”

I a què fan olor els vins de la Terra Alta?
“Jo crec que Terra Alta fa olor a fruita blanca, a préssec, a albercoc, a poma verda, a fonoll, fa olor de flor d’ametller, a mel… Perquè Terra Alta és Garnatxa Blanca.
Li suggereixo que ens de una descripció més abstracta. Ho pensa detingudament i deixa volar la seva imaginació: “Fa olor forçosament, gràcies a la inoperància política, al fet que aquests territoris abandonats siguin un potencial extraordinari de visita obligada perquè som purs, lliures… Fa olor de puresa, fa olor de llibertat, fa olor de relax, fa olor de tranquil·litat, fa olor d’honestedat, fa olor d’amistat, a portes obertes, a idioma propi, a cuina, a bullits, fa olor de sinceritat i fa olor de novetat.”

 

En aquest punt de l’entrevista em té totalment ‘atrapada’ perquè no hi ha res més motivador que parlar des de la passió, des de la profunda experiència i des de l’amor. Les paraules d’Arrufí estan impregnades d’aquests ingredients.
Començo a entendre per què m’agraden tant els vins de la Terra Alta i és perquè tenen el segell d’una Terra amb profunds valors i el caràcter i l’essència de qui els elabora.

“Els terraltins, per ser gent de frontera, tenim aquesta tradició d’obrir-nos i deixar-nos visitar, ser amables, ser oberts. Nosaltres aquí som acollidors, som gent que no ens costa relacionar-nos. I això jo crec que és una diferència important del nostre territori. També, d’altra banda, i com a cosa negativa, els terraltins som, possiblement, massa conservadors. Massa conservadors pel fet que aquí ha estat una zona que s’ha sofert moltíssim i que els nostres pares i avis no han anat sobrats de res i per tant han hagut de lluitar per qualsevol cosa que han volgut, fins i tot aliments, i això ha fet que a les Terres de L’Ebre, en aquest cas a Terra Alta, siguem una miqueta més conservadors a l’hora d’emprendre o de fer bogeries. Fins i tot, dit pel meu pare, que ara té 78 anys, mai ha anat al banc a demanar un crèdit. Dius, com pot ser això? És una altra manera de fer les coses. Jo crec que la gent de la Terra Alta o la gent dels Terres del L’Ebre, en general, som una raça una mica especial, única i, sobretot, molt bona gent i honesta. Si tenim algun ‘pega’ és que hem de creure una mica més en nosaltres, hem de tenir un ego més pujadet. A vegades tenim un discurs fatalista i necessitem que algú de fora no els digui. Ens falta donar-li valor a les coses pròpies.”

I mentre troba o puja el seu ‘ego’ (ni falta que li fa) els seus vins es passegen per Fires Internacionals i s’expandeixen pel mercat mundial.

“Mira, vaig començar en 2001 a elaborar el meu producte i la meva primera zona de venda va ser Barcelona. Vaig anar amb la meva maleteta a una fira a Pla de Palau on tenia una taula on presentar els meus vins i encara recordo a la primera persona a l’altre costat de la taula, una senyora russa d’uns 55 anys que em va dir:
– Aiiiii fill meu, d’on sou?

De la Terra Alta.
– Ahh si Terra Alta, de Lleida.
Collons! (riures) No vaig vendre ni una ampolla.
Aquesta era la realitat, no ens coneixia molta gent. No ens coneixien ni aquí. Això em va obligar a especialitzar-me en exportació. En 2001 vaig aconseguir 3 clients, que encara els tinc ara, un importador a Suïssa, un importador a Alemanya i un importador a Àustria. Fins al punt que fa quatre anys el 97% de la nostra producció surt fora d’Espanya. Ara estic en un moment on el 65% és exportació i la resta és nacional (quan dic nacional em refereixo a Catalunya). Ara tenim distribuïdor en 27 països del món. Als EUA estem, per exemple, en 28 Estats. Poden trobar els nostres vins a Mèxic, Brasil, Canadà, França, Holanda, Bèlgica, Noruega, Finlàndia, Japó, Malàsia, Kazagstán, Austràlia…”

Podem imaginar el treball, la constància i la tenacitat que hi ha darrere per a aconseguir aquests assoliments. Per això el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta no podia tenir millor representant per a créixer i expandir-se. Com va afirmar l’artista Joan Miró, “per a ser universal, cal ser local”.

I tornem a la història, però a la què hi ha darrere de les etiquetes dels seus vins. Joan ens mostra orgullós el llibre dels prestigiosos premis LAUS al disseny gràfic i a la comunicació visual, en l’edició 2013, quan van ser premiats amb l’Or pel seu disseny, un treball de Lluís Serra i Mireia Sais.
“Els nostres vins representen les cultures que han passat pel nostre territori: els íbers estan representats a l’Ilercavònia, que és la Garnatxa Blanca. L’Almodí fa referència l’antic mercat àrab. Tempus ens porta fins als romans. És temps en llatí. I el Domus Pensi és una història molt interessant, ens trasllada als mercats de l’Edat Mitjana. Era la ‘casa del pes’ on hi havia una casa on guardaven les mesures exactes de pes. No existia el quilo i en aquest Domus Pensi guardaven les mesures exactes de la zona i si hi havia una disputa entre comprador i venedor, abans de tallar-se el coll, anaven al Domus Pensi per a veure si podien solucionar-lo.
Les etiquetes són com les restes arqueològiques d’aquestes cultures. Com menys temps el vi ha passat en barrica la lletra de l’etiqueta és minúscula i està menys deteriorada, com si fos una troballa arqueològica més recent.”

La seva resposta em porta a pensar on es fusionen el vi i l’art. Joan Arrufí ens dóna la seva visió:

“L’Art i el vi es fusionen a cada pas. El vi és art. Has de tenir aquesta part de creativitat, d’humilitat, d’acceptar canvis, sempre buscar, buscar, buscar. Buscar aquesta perfecció que no existeix. Crec que el vi és un art no caduc, cada any has d’expressar a través d’una ampolla tot un paisatge, tot un clima, tot un sòl, un vent, una pluja, una gastronomia, fins i tot, i, no menys important, una persona. Jo crec que a cadascun dels meus vins hi ha una part de mi.”

“Estic treballant en un nou projecte des de fa tres anys que té com a base la paleta de colors de la Terra Alta. Us imagineu aquell pintor, amb la seva paleta de colors que va creant un paisatge, una imatge, una fotografia. El vi és això, una paleta de colors, textures, aromes, gustos, sabors i segons a quin dia, a quina hora, a quin moment fas la verema o com ha estat l’any, o com et trobes a l’hora de provar-lo és totalment una paleta diferent. La filosofia d’aquest projecte serà monovarietal, ecològic, vinyes específiques situades en parts molt bones per a la qualitat del raïm, amb elaboracions especials i edicions limitades. La idea és treure al mercat un brisat de Garnatxa Blanca, una Carinyena amb ciment natural, un Macabeu de vinyes de més de 70 anys, 100% Terra Alta, en barrica i una Garnatxa Peluda també ecològica situada als altiplans amb un sòl de pedra. 

El nom del projecte encara no es pot revelar però si que intuïm que estarà impregnat d’art, d’originalitat i de creativitat.

Com haureu observat, Joan, és un gran conversador i té gran domini del verb però intento posar-lo en un petit compromís. Li demano que em descrigui en una sola paraula el que signifiquen per a ell cadascun dels seus vins. Li costa sintetitzar però finalment dispara:

“Ilercavònia: Orígen
Almodí: Creació
Tempus: Història
Domus Pensi: Plaer
Almodí Petit: Frescor
Selecció: Èxtasi”

Em permeto la llicència de construir una frase amb les seves improvisades aportacions: “L’Orígen de la Creació és la Història del Plaer, de la Frescor i de l’Èxtasi.” La vida bategant dins de cada ampolla. Sembla ser que en aquest punt tenim la creativitat a flor de pell i us confesso que no hem begut ni una gota de vi, que per descomptat ens ha ofert només arribar al celler, però la feina mana i no sigue cosa que el vi ens embriagui massa.

Moment idoni per a preguntar per l’últim vi que li ha provocat un orgasme gastronòmic. 
“Un vi que em va entusiasmar és un Rioja d’un xaval que és meravellós, és un professor d’universitat que va començar fa uns anys un petit projecte, ell és ampelólogo, es diu Pedro Valda i el vi porta el seu nom. És una producció molt petita. És un vi fantàstic, fresc, per ser un Rioja, que et transmet potència, golositat. Em va emocionar.”
Confesso que m’esperava que ‘agranés cap a casa’ i em digués un Terra Alta. Li dic si prefereix canviar i dir-ne un altre i em contesta que “no”, que aquesta és la seva resposta i que és la veritat. Transparència i congruència, valors difícils de trobar en aquests temps.

No podia acabar aquest viatge sense fer parada en el seu projecte solidari ‘Ni un plat enrere’, un packaging que, sota el lema 1 pack = 1 plat, té el doble objectiu de recolzar el comerç local i recaptar fons destinats al Banc d’Aliments.
“La meva idea, des d’un principi, i continuaré insistint en aquest sentit, és aconseguir potenciar aquest producte de qualitat local, de proximitat, que engloba la cuina local i sobretot la botiga de proximitat. La idea inicial és buscar sinèrgies amb altres productors, amb amics amb qui anem de viatge junts i no ens sentim competència. És un producte que és net, utilitzable per diversos productors perquè no hi ha una marca especialment. És una marca útil per a molts productors o elaboradors i la idea és buscar aquesta sinèrgia per a, en un futur, fer arribar al consumidor aquest producte de proximitat de manera directa des del productor. Jo m’imagino a ‘Ni un plat enrere’ per exemple la tonyina Balfegó amb el Vicent Guimerà i ‘el Sorolla’… Que hi hagi multiproducte, des de menjar per a emportar o producte de proximitat amb aquest missatge solidari i, a més, útil. ‘Ni un plat enrere’ té aquesta potència de missatge, és molt directe, és fàcil, és integrador, un projecte on tothom es pot sentir bé i que la idea és buscar aquestes sinèrgies amb amics que puguem, anava a dir un disbarat, fer competència a Amazon.”
És una idea boja però romàntica, com El Quixot lluitant amb els molins de vent creient que són gegants. I de molins de vent, que tant de mal fan al paisatge de la Terra Alta, millor ni parlar-ne perquè ens llevaria aquest aire naïf que prefereixo deixar sempre en cada entrevista.

Estem arribem al final de la travessa i espero que l’hagin gaudit tant com jo. S’han quedat al tinter algunes qüestions relacionades amb l’aplicació de tecnologies en els processos d’elaboració del vi o la relació amb el client però no podia estendre’m més i he hagut de sacrificar part del contingut. Una hora d’entrevista més una hora de visita al celler donen per a molt. Aquí veiem la generositat i l’entrega del nostre protagonista, un apassionat del seu treball i de la seva terra que viu amb la mirada posada al futur sense perdre de vista la tradició i els orígens.

I ara sí, l’última pregunta: Quin consell o recomanació t’hauria agradat rebre fa 20 anys quan començaves?
“Fa 20 anys vaig tenir consells meravellosos, el problema és que no els escoltava i ara veig que tenen molt sentit. En tinc un del meu pare que em va dir ‘parla poc, poc a poc i no diguis massa cosa’ i jo ho he fet totalment a l’inrevés (riures), he parlat molt i sempre dient el que penso i això m’ha portat molts problemes.

M’han donat moltíssims consells però al final la vida és la millor escola.”

Amb un ‘bouquet’ a Mediterraneïtat, a Identitat, a Honestedat i a Futur m’acomiado fins a la nostra propera trobada.

SALUT, GARNATXA I POESIA!

 

Potser mai arribi a Tempus

però em sobra garnatxa per estimar-te.

No tinc Domus pensi ni riqueses,

bé t’ofereixo el gust de carinyena

que hi ha entre els meus llavis

i aquesta cua Ilercavònia blanca

per al Almodí dels teus desitjos.


Fuensanta López (Múrcia, resident a Amposta)
Actriu i Coach. Apassionada de la gastronomia, de la cultura, de Federico García Lorca i de Les Terres de L’Ebre.
El menjar i el bon vi com a plaer, inspiració i punt de trobada.
@gastrorgasmos @fuensantalopez_

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!
Scroll to Top