Articles Relacionats El Perfil “El teatre és l’inici de tot i no me’n vull desvincular però he d’aprofitar el moment que estic vivint”

“El teatre és l’inici de tot i no me’n vull desvincular però he d’aprofitar el moment que estic vivint”

Carol Rovira – Actriu i cantant de teatre i televisió

 

Foto: Rodrigo Vazquez // www.rodorod.com

 

L’actriu Carol Rovira fa bona la dita que assegura que la feina ben feta traspassa fronteres. I així es com avança la seva carrera. Nascuda a Camarles el 1989, ara amplia la seva projecció artística a l’àmbit estatal des que aquesta temporada la podem veure fent doblet en dues sèries d’Antena3.

 

Actriu i cantant. Quina és la vessant artística que sorgeix primer?

Primer va sorgir la part musical perquè de petita tocava el clarinet però sempre havia tingut el cuquet d’actuar. Com solc explicar, quan em preguntaven què volia ser de gran sempre responia el mateix: actriu de pel•lícules de temor. Quan vaig anar a estudiar a Barcelona, vaig decidir que quan acabaria magisteri musical entraria a l’Institut del Teatre.

 

Com és això de compartir inquietuds artístiques entre germans?

Meravellós! A casa sempre m’han donat molt suport i han cregut molt en mi però és veritat que el fet que el meu germà [el cantant Joan Rovira] també sigui artista i conegui tot el que envolta aquest món és molt enriquidor. A més, com més grans ens fem, més ens entenem en aquest sentit.

 

Triomfant a Madrid, és el teu únic lligam amb l’Ebre, el familiar?

Quan em van dir que m’havien agafat a ‘Amar es para siempre,’ vaig llogar un pis a Madrid i vaig emportar-me totes les meves coses per sentir-me com a casa. Al Delta de l’Ebre hi intento anar sempre que puc. Hi tinc les meves arrels i no les penso perdre de vista en cap moment.

 

Ara et podem veure a la sèrie d’Antena3 ‘Amar es para siempre’ i abans, a ‘La Riera’ de TV3. Totes dues, d’emissió diària. Hi has trobat les mateixes rutines de treball?

A ‘La Riera’ el volum de feina era menor, no anava cada dia a gravar i ho vaig poder compaginar amb dues obres de teatre. ‘Amar es para siempre’ és una bogeria: molts dies surto de casa a les 6h i no hi torno fins a les 18h. Hi ha més dedicació i és més absorbent. A més, amb el tema de l’idioma hi ha un treball extra a fer. Però hi estic molt a gust i sembla que a part de càsting artístic, hagin fet un càsting d’humanitat ja que no hi ha cap divo ni diva i estem tots molt ben avinguts.

 

El 18 de setembre es va estrenar ‘Presunto culpable’, així que fas doblet a Antena3 un cop per setmana…

Mira que hi ha dies per estrenar! Ha anat tot seguit! Ha estat el primer que he fet a nivell estatal i en castellà. El ritme de gravació va ser molt diferent. Era cinema, bàsicament, amb un temps de cocció molt més lent, molta més tècnica i amb molta poesia visual.

 

Ara que ets davant la càmera, trobes a faltar estar sobre un escenari?

Estic molt a gust fent el que faig, que és el que m’aporta visibilitat a la professió. Fer una obra en un teatre independent a Barcelona no arriba a tanta gent com si surts a la televisió. El teatre és l’inici de tot i no me’n vull desvincular però he d’aprofitar el moment que estic vivint.

 

Quin era el teu somni quan vas començar la teva carrera artística?

Poder dedicar-me al que més m’agrada tenint una vida normal i estable. A la vegada, normalitzar que és una feina com una altra.

 

Ara que ja la tens, quin és el teu repte primordial?

Mantenir la carrera, així com trobar allò que em fa feliç i ser fidel a mi mateixa. També m’encantaria fer cinema. El món cinematogràfic espanyol m’encanta i m’agradaria treballar-hi.

Deixa un comentari