Articles Relacionats Artistaren “Darrere dels meus dibuixos hi ha un treball personal molt sincer” – Ignasi Blanch

“Darrere dels meus dibuixos hi ha un treball personal molt sincer” – Ignasi Blanch

Fotos: Josep Piñol

 

Si hi ha alguna cosa que pugui definir a la perfecció l’estil i personalitat de l’il·lustrador roquetero Ignasi Blanch, aquesta és la creativitat i la capacitat observadora que li ha permès no deixar mai de descobrir coses noves. Viatjar i la curiositat que li provoca el món de la cultura han estat bàsics a l’hora de crear. Roquetes, Barcelona, Berlín, Colòmbia… aquestes són algunes de les ciutats que han marcat més profundament la seva vida i, conseqüentment, les seves obres. Des de pintar el mural Parlo d’amor a l’East Side Gallery de Berlín fins a il·lustrar un llibre escrit per l’Olivia Newton-John. 

 

M’agrada molt relacionar-me amb la gent, estar en contacte amb el lloc que m’ha vist créixer

 

 

· En què es caracteritza el teu estil?

L’estil dels meus dibuixos és molt figuratiu. M’inspiro en tot el que tinc al voltant: persones, situacions que he viscut, sentiments… El meu estil canvia molt segons amb què estic treballant però, tot i aplicar tècniques diferents, sempre hi ha alguna cosa que connecta les meves obres i això fa que sigui fàcil identificar si un dibuix és meu o no. Puc fer coses diferents però el fons sempre és un treball personal que faig amb molta sinceritat.

· Què van suposar per a tu els anys a Berlín?

Berlín em va servir per obrir els ulls a la vida i establir el meu estil. De fet, les meves obres encara ara tenen molta influència dels quatre anys que vaig passar a la capital alemanya. Encara apareixen personatges inspirats en persones que vaig conèixer allí.

· I pintar el Mur de Berlín, com va ser l’experiència?

Pintar una part del Mur de Berlín en el projecte de l’East Side Gallery va ser una oportunitat molt enriquidora que em va permetre conèixer gent molt interessant i, d’alguna manera, internacionalitzar la meva obra.

· I Berlín està, indirectament, lligat a Roquetes…

Sí… Poder fer una rèplica de la pintura del Mur de Berlin a Roquetes va ser una de les il·lusions més grans de la meva carrera. No em podia imaginar que això fos possible. He rebut molt de respecte per part de la gent del meu poble i estic molt agraït i content. M’agrada que la gent ho valori així.

· I els programes de festes, que sense una il·lustració teva… no serien el mateix.

(Riures) És veritat que molta gent ho espera i m’agrada molt pensar que a tot el poble li fa aquesta il·lusió. Ho faig amb molt d’afecte i, tot i que a vegades ironitzo de coses que han passat al món, sempre hi ha gestos de complicitat cap a Roquetes. Aquesta és la meva forma de mantenir-me en contacte amb el meu poble. Volto molt pel món però tornant al lloc on he nascut sento que torno a casa.

· Què t’aporta personal i professionalment el vincle amb les Terres de l’Ebre?

La zona és preciosa i estar aquí és al·lucinant. Tens temps de tot, arribes a tot… és un gust. Em considero una persona comunicadora i m’agrada molt relacionar-me amb la gent, estar en contacte amb el lloc que m’ha vist créixer: l’hort on jugava, els carrers per on he passejat, la casa on he crescut… Em fa sentir unit a un moment molt feliç de la meva vida: la infantesa. D’alguna manera, venir a Roquetes em trasllada a aquests records que sento que són molt necessaris per a la meva vida.

 

 

· Com sorgeix la idea de ser il·lustrador?

Des de ben petit que ho he tingut clar. Sempre he estat molt lligat al món de l’art i m’agradava també la dansa i el teatre. Puc dir que sóc la típica persona que sempre ha tingut clar a què s’havia de dedicar. Des de petit que pinto tot el que trobo: parets, les llibretes dels meus germans…

· Com ha estat el camí que t’ha portat a arribar on estàs ara mateix?

No et puc dir que no hagi estat un procés dur i lent però, no obstant això, sempre intento fer una lectura positiva i em quedo amb tot l’aprenentatge i totes les persones i coses que m’ha aportat el fet de dedicar-me al que m’he dedicat.

· Què t’inspira a l’hora de crear?

M’inspiren molt les persones i, sobretot, les emocions que les envolten: l’amor, la pèrdua d’una persona que estimes, la tristesa, l’alegria, els dubtes, la temor…  També viatjar i trobar-me en cultures diferents m’aporta moltes idees noves.

· La teva obra més important?

Sempre dic que Alicia al País de les Meravelles va suposar un canvi important. Pensar que va ser una idea meva i vaig poder-ho il·lustrar, m’omple. Un altre que voldria destacar és El Riu, que il·lustra el poema del gran Gerard Vergés, “Parlo d’un riu mític i remorós”. Il·lustrar una figura de referència a qui respecto i admiro em fa sentir molt satisfet.

· En què estàs treballant actualment?

Ara mateix estic treballant en un projecte que es du a terme a Tortosa i que busca crear quinze figures que representen personatges històrics de la ciutat. És una iniciativa pensada perquè la gent conegui millor la cultura i diversitat del territori. A més a més, estic treballant en un parell de llibres i, per descomptat, el llibre amb l’Olivia Netwon-John, Liv on, continua portant cua.

· Com ha estat l’experiència de treballar amb l’Olivia Newton-John?

Ha estat com complir un petit somni. Fer un llibre amb una estrella internacional que, a més a més era un ídol de l’adolescència és gairebé com si estiguessis en una pel·lícula… és màgic. Olivia és molt generosa i ha sigut un treball molt ric i interessant.

 

 

· El millor i el pitjor de la teva professió?

El millor és que passes moltes hores fent una activitat que requereix molta complexitat. Investigar, trobar, crear personatges… és fascinant. Al final, els personatges formen part de la meva vida perquè passo moltes hores amb ells. I el pitjor és el complicat que és que et reconeguin la teva feina. És un mercat que està ple de gent amb molt talent.

Com definiries l’èxit?

El concepte d’èxit no el visc com a tal… Per mi l’èxit és haver-me pogut dedicar tota la meva vida al que m’apassiona. És clau ser molt treballador, estimar la teva feina, la constància, el no defallir…  l’èxit és pensar que sempre hi ha alguna cosa per aprendre. 

Deixa un comentari