Articles Relacionats El Perfil “L’elegància no s’obté amb un complement, és una manera de fer i de ser”

“L’elegància no s’obté amb un complement, és una manera de fer i de ser”

Jordina Bravo, dissenyadora de tocats i barrets

 

 

La dissenyadora Jordina Bravo (Xerta, 1974) va estudiar moda i estampació tèxtil i tintatges artístics a l’Escola Llotja de Barcelona. Mentrestant, treballava d’ajudant d’estilista en una cadena privada de televisió i sempre que trobava algun curs interessant relacionat amb l’art i el tèxtil, s’hi apuntava. Els barrets i els capells, la restauració de roba antiga, les flors de seda, el feltre o la fotografia van cridar la seva atenció i s’han convertit en l’eix que dona sentit a les seves produccions, ja sigui de manera professional o amateur. Tortosa, Barcelona, París o Hèlsinki van ser algunes de les ciutats que li van mostrar els engranatges inspiratius d’aquest món que la va captivar.

 

 

Va ser l’any 2003 quan va prendre la decisió de tornar al seu poble natal, al Baix Ebre. Allà va muntar un petit taller a les golfes de casa els seus pares on va començar a tenir les primeres clientes (“a les quals agraeixo la seva confiança”) i on les seves delicades i originals creacions personalitzades, especialment els complements per al cap, van començar a desfilar per les Terres de l’Ebre. Just fa sis anys va traslladar el taller al costat de casa, també a Xerta, perquè assegura que li permet conciliar més fàcilment la vida professional i la familiar. Exposa les seves creacions online però les fa a mida dels clients i amb el toc personal i referencial indiscutible de l’artista tèxtil. També es poden trobar –i comprar– a la perruqueria Ginata Favà, a Tortosa, amb qui assegura que sempre hi ha treballat molt a gust.

 

 

Cada país i cada cultura té les seves particularitats que es reflecteixen en la indumentària que portem.

“No és l’aparença, és l’essència. No són els diners, és l’educació. No és la roba, és la classe”. La teva targeta de presentació online és una frase de Coco Chanel. Per què et defineix?

No em defineix a mi en concret, defineix un tipus de dona.

 

Vas estudiar disseny de moda i estampació tèxtil. Què va ser el que va fer que et fixessis especialment en els barrets i els complements per al cap?

Sempre m’han agradat els barrets, però va ser una mica l’atzar el que em va portar a fer un curs de barrets. De fet, també m’hauria pogut dedicar a la fotografia, a l’estampació, la ceràmica, o qualsevol altra “disciplina” artística.

 

Són el complement de l’elegància que s’ha anat perdent amb el temps?

No ben bé. L’elegància no s’obté amb un complement, és una manera de fer i de ser. Tot i que portar un capell encertat i a gust fa que et sentis molt bé.

 

 

 

Als anys vint especialment eren imprescindibles. Ara potser es veuen més com un atreviment en segons quins àmbits?

No només als anys vint eren imprescindibles, des de fa molts segles que es porten tant per cobrir-se del fred, com per decorar, a l’hora de fer determinats rituals, etc. Jo diria que, als anys vint, es portaven sobretot més per estètica que per necessitat.

 

En tot cas, creus que subratllen la personalitat de qui en porta?

Sí, i tant!

 

 

Abans de tornar a casa, a Xerta, vas viatjar arreu del món. En el teu àmbit, què hi vas aprendre? Els estils de la moda no són a tot arreu els mateixos?

Cada país i cada cultura té les seves particularitats que es reflecteixen en la indumentària que portem.

 

Hi ha alguna època o indret que t’atregui especialment i el prenguis com a model per a les teves creacions?

Els anys quaranta m’agraden especialment i els capells japonesos, també. Les meves creacions, però, són molt instintives.

 

Al 2003 obres el teu taller d’artesania a Xerta. Què és el primer què en surt?

Ja des d’un principi vaig fer sobretot capells per a núvia i per a convidades a casaments i altres cerimònies.

 

 

Hi ha peces que són atemporals i amb molta personalitat però suposo que tot és reinterpretable, com la vida

 

Han canviat els teus motius inspiratius amb el pas dels anys?

Suposo que sí. D’una manera gairebé obligatòria, t’influencia tot allò que t’envolta i tot el que t’envolta va canviant constantment. L’essència, però, és la mateixa.

 

Quins són els materials que et donen més joc a l’hora de treballar?

Bàsicament, tots els materials naturals: la seda, el cotó, la llana, etc. Tenen moltíssimes possibilitats.

 

T’has interessat per la restauració de la roba antiga. Hi ha peces que tenen ànima i són intocables o totes són reinterpretables?

Vaig fer un curs sobre restauració de roba antiga però mai m’hi he dedicat. Hi ha peces que són atemporals i amb molta personalitat però suposo que tot és reinterpretable, com la vida.

 

Com s’imposa una moda que permeti recuperar l’ús generalitzat de turbants, capells i diademes més enllà d’ocasions especials?

Suposo que és feina dels buscadors de tendències i dels ‘influencers’, que t’imposen necessitats.

 

Deixa un comentari