Articles Relacionats El Perfil “Per mi el més important és treballar la creativitat i explorar-la en contextos diferents”

“Per mi el més important és treballar la creativitat i explorar-la en contextos diferents”

Jordi Ventura, emprenedor i fundador de l’agència digital DIVE a Barcelona

 

Fotos: Josep Piñol

 

Ens trobem a Jordi Ventura vestit de neoprè i aprofitant els beneficis d’un Nadal estiuenc en una de les platges més boniques de Nova Zelanda.

Nascut al Delta de l’Ebre, Ventura va donar els seus primers passos artístics en el món de la dansa, començant els seus estudis a Tortosa i, posteriorment, a l’ Institut del Teatre a Barcelona i a PARTS (Performance Arts Training School), a Brussel·les. La seva trajectòria com a ballarí va culminar amb la creació de la companyia de dansa VISIO a Mont-real. Aquest somni va durar fins que, al 2005, va decidir embarcar-se en un món desconegut per a ell fins al moment: el màrqueting i la comunicació digital. Aquest nou projecte li va donar l’oportunitat de treballar per a l’agència Sid Lee a Mont-real i a Amsterdam, tenint el privilegi de col·laborar en projectes globals amb marques com Adidas, Red Bull, Cirque Du Soleil i Heineken.

De caràcter emprenedor, Jordi Ventura és el fundador de l’agència digital DIVE i cofundador de l’aclamat festival Piknic i Brunch Electronik a Barcelona, entre molts altres. Un dels últims projectes que ha dut a terme és el Festival Orgànic, un esdeveniment que pretén explorar i promocionar un estil de vida sana, conscient i sostenible. Després d’aquesta gran trajectòria professional, segueix expandint els seus horitzons i treballant en nous projectes creatius però, ara, des d’un entorn diferent. Des de fa sis mesos gaudeix d’una vida tranquil·la i allunyada del ritme frenètic de la ciutat a la falda dels Ports, a 20 min de Tortosa, amb el seu fill Kai de catorze anys i els seus dos gossos, Koni i Lluca.

 

· El teu currículum et defineix com un experimentador d’estils de vida. Explica’ns, què vols dir amb això?

Tota la meva trajectòria, tant a nivell personal com professional, ha constat de diverses etapes. Vaig començar amb el món de la dansa, després vaig passar al món del màrqueting, dels festivals… Estic constantment provant coses noves perquè forma part de com sóc com a persona. El fet de ficar-me en situacions on no només practico un esport o tinc un ofici sinó que també decideixo experimentar el que comporta un estil de vida em fascina i sento que aprenc molt.

 

·  Què et va impulsar a canviar la dansa contemporània pel món del màrqueting, els esdeveniments, les xarxes socials…?

El primer factor ha estat sempre el de la curiositat. Veig coses i vull viure-les, com un nen que vol experimentar constantment, i això ha fet que per a mi sempre hagi estat fàcil canviar d’ofici o de país. El món de la dansa tenia molts elements importants en la meva vida: treballar amb el meu cos, amb l’art, ser creatiu … Però va arribar un punt en el que necessitava viure altres coses. D’alguna manera vaig aconseguir fer el mateix en treballs diferents, ja que encara que des de fora semblin coses que no tenen res a veure, el meu paper a l’hora de crear una coreografia de dansa o de muntar un festival té la mateixa funció i objectiu: transmetre un missatge cap al públic i fer-los viure una experiència.

 

·  Els teus projectes més recents com el Festival Orgànic i el Festival de Surf a Barcelona es vinculen amb alguns dels estils de vida que has decidit experimentar. Són el reflex del teu propi desenvolupament com a persona i del que aprens en cada etapa?

Absolutament. La relació entre la meva vida personal i la meva vida professional és molt estreta, com un pack. Aquesta visió parteix dels meus inicis professionals i la meva connexió amb la dansa: si un dia et fa mal alguna part del cos o emocionalment no et trobes bé, el públic ho va a veure.

 

· I què esperes transmetre al públic amb aquest tipus de festivals?

Va canviant a mesura que vaig fent-me gran, igual que les meves prioritats, però per a mi és molt important que s’emportin un despertar i una presa de consciència sobre alguna cosa. Entres a un festival i surts millor, més enriquit, més feliç…

 

 

· Què és el millor de ser un creador en aquesta era millenial?

Afortunadament vivim en un moment en què gràcies als avenços en tecnologia hi ha moltes coses automatitzades i l’especialització tècnica no és tan important. Això et permet ser més transversal i que hi hagi una connexió entre disciplines, tocar una mica de tot. Per mi el més important és treballar la creativitat i explorar-la en contextos diferents, i ara hi ha moltíssimes més oportunitats.

 

· Dins d’aquesta sobredosi d’informació i de possibilitats, què creus que fa destacar un projecte i fa que tingui èxit?

Intento no pensar en termes d’èxit. Primer perquè és molt difícil de mesurar i segon perquè et pot allunyar de l’essència d’un projecte. Dit això, vivim en una societat en la qual necessitem que les coses funcionin. Jo crec que el més important és que ressoni en la gent, que trobis dins teu una necessitat d’alguna cosa que vegis en el teu entorn i intentis solucionar-la d’una manera molt honesta.

.

La persona que sóc avui, per molt que hagi après en altres països, és la que era a Deltebre. La terra era el meu llenç i això ha format part de mi sempre

 

· Com trobes el balanç entre el treball i la vida que vols portar?

És un equilibri complicat de trobar. Durant molt de temps vaig estar creant una estructura de negoci a Barcelona de la que m’estic beneficiant actualment, ja que no necessito estar presencialment. Tot i això, crec que el més important és que el treball s’adapti a la teva vida i no la teva vida a la feina.

 

· Des de fa sis mesos vius de nou a les Terres de l’Ebre. És important per a tu tornar a la teva terra i reconnectar amb les teves arrels?

Quan tornes a casa connectes amb unes emocions i memòries que són molt potents i que a mi em donen molta tranquil·litat. Me’n vaig anar amb moltes ganes d’anar-me’n, en un moment de crisi econòmica en què ser artista era molt més complicat. Però la persona que sóc avui, per molt que hagi après en altres països, és la que era a Deltebre. La qual es va criar al camp, lliure, banyant-se al riu, al canal, corrent pels arrossars… La terra era el meu llenç i això ha format part de mi sempre.

 

· Però no has tornat sol, com està sent l’experiència de tornar a casa amb el teu fill Kai?

És molt curiós perquè ell s’ha criat a la ciutat i ha volgut venir aquí en un moment en què jo a la seva edat volia anar-me’n. El meu fill és una persona que valora la cultura d’aquí i com es viu d’aquesta terra. Gaudeix molt, té el seu propi hort, el cuida cada dia… Per a nosaltres està sent una experiència brutal i per ara no li veiem res negatiu. No ens molesta no tenir electricitat o no tenir Internet.

 

 

· Una cabana de fusta, un hort i sense connexió a Internet… Quin és el secret d’una vida minimalista?

El secret… (riu) No és quin és el secret… El que a mi em funciona és viure d’una manera simple. Em fa sentir molt lleuger i m’allibera d’aquesta càrrega emocional i psicològica d’haver de preocupar-me de pagar el lloguer, de necessitar més diners per a un cotxe millor… És una simplicitat que et permet prendre decisions que et ressonen, com de cop i volta decidir deixar Barcelona als 42 anys i anar-se’n a viure al camp. Son decisions que tens poc llast, i això és el que m’atrau d’aquest tipus de vida.

.

La gent que m’inspira ara, curiosament, no és la gent que tradicionalment ho ha fet al llarg de la meva carrera

 

· Avui en dia, molts joves decideixen anar-se’n de les Terres de l’Ebre a la recerca de noves oportunitats. Era una cosa habitual quan tu eres jove?

Diguem que eren els inicis. La meva generació va ser de les primeres que va començar a sortir. A mi no se’m donaven gens bé els estudis (ja que tinc dislèxia) però vaig tenir la sort de conèixer a Anna Maria Bel, una professora de dansa de Tortosa que em va obrir les portes a Barcelona i em va ajudar a entrar a l’ Institut del Teatre i, a partir d’aquí, volar cap a on vaig voler. Vaig tenir molta sort de trobar aquesta porta cap a fora. Avui dia és molt més fàcil, i si tens 18-20 anys i tens la necessitat d’anar-te’n a conèixer món, ho recomano molt. Penso que si no me n’ hagués anat potser no hauria estat la mateixa persona.

 

· I ara que has tornat, què creus que véns a aprendre?

La gent que m’inspira ara, curiosament, no és la gent que tradicionalment ho ha fet al llarg de la meva carrera. Per exemple, m’inspiro molt parlant amb el meu avi o amb gent gran del poble. Anar al mercat, que algú m’expliqui coses sobre l’agricultura… Estic respectant i valorant molt aquestes coses que són nostres, les tradicions, la cultura, la nostra forma de fer. M’encanta escoltar ‘Quico el Celio’ o una jota. Tot d’una connecto d’una manera en la qual m’identifico molt més que amb gent contemporània de la meva època. Igual és perquè ja he tingut molta relació amb això fora.

 

· És la mudança definitiva?

Que hi hagi tornat no vol dir que estigui aquí molt temps, però de moment si.

 

· De Deltebre a Canadà i avui, Nadal a Nova Zelanda. Viatjar és una part important de la teva vida?

Si, molt. També crec que hi ha moltes maneres de viatjar, a mi m’agrada passar força temps en cada lloc per poder conèixer a fons cultures noves i diverses. Viatjar obliga a la teva ment a veure les coses d’una manera diferent de la que tenies programada i et fa pensar que potser tot és possible. La teva ment i creativitat s’alimenten moltíssim.

 

 

· Estem a prop de començar un nou any, tens ja una llista de resolucions?

Doncs no ho sé… Encara em queden uns dies per pensar-hi! (riu) La veritat és que m’ha anat molt bé fer aquest viatge just a final d’any perquè m’ha ajudat a fer un balanç de què ha funcionat, què no ha funcionat tant i coses que he d’optimitzar en la meva vida. M’he adonat que estic en un moment en què vull gaudir del que tinc. Tinc moltes idees de coses que vull començar, d’altres que evidentment segueixo fent com el Festival Orgànic o la primera edició del Festival Surf a Barcelona, i alguna cosa més de la que encara no puc dir res.

 

· Podcasts, llibres o pel·lícules que t’hagin inspirat aquest any?

Uf, tinc molts! Un podcast que escolto des de fa molts anys és el de Tim Ferris, que és en anglès, però sempre entrevista a gent molt interessant. També un de Seth Godin, que és un guru del màrqueting. Hi ha un llibre que ha estat una gran inspiració per a mi que es diu ‘Let My People Go Surf’. És el fundador de la marca Patagonia i parla de com crear un negoci amb una sèrie de valors sobre la sostenibilitat i el medi ambient que ajuden a preservar el planeta. Ara mateix estic llegint ‘Room to Dream’ que és una biografia una mica caòtica sobre la vida de David Lynch, és increïble la quantitat de pel·lícules que va escriure i que mai van arribar a produir-se!

 

 

 

Text: Greta Díaz

Traducció: Irina Crespo

Deixa un comentari