Articles Relacionats El Perfil “M’agrada deixar que cadascú faci la seva interpretació, que la gent es qüestioni”

“M’agrada deixar que cadascú faci la seva interpretació, que la gent es qüestioni”

Vlad Pop, artista contemporani

 

 

Vlad Pop (11 d’octubre del 1992, Romania), un artista molt jove que ha aconseguit fer-se un lloc en el món de la pintura, de la fotografia i de la producció audiovisual. Ja des de que era molt petit, es va despertar en ell la passió per la pintura. Ningú el va incitar, ningú el va dirigir per aquest camí, simplement per voluntat pròpia, es passava les estones pintant. La seva infància a Romania no va ser precisament fàcil. Vivia en una zona perifèrica, el barri de Mănăștur, de la ciutat de Cluj Napoca, i els seus pares no estaven sempre a casa. El dibuix, es va convertir en una via d’evasió per a ell.

 

Pop va arribar a les Terres de l’Ebre per causes diverses quan era molt jove, l’any 2004, i es va instal·lar llavors al municipi de Sant Carles de La Ràpita. Pot ser va arribar per casualitat, però el que té molt clar és que per a ell, el territori ebrenc és un lloc màgic. Quan era un adolescent va començar a dedicar-se al món del graffiti, a la pintura com a forma de protesta, de revolta. Amb el pas del temps i, segons ell, amb la maduresa, ha deixat aquest món un poc de banda, tot i que en el fons creu que mai podrà apartar-se totalment d’aquest art. Pot ser aquest vincle es deu a que Pop és actualment un artista de l’abstracció, en part, gràcies al graffiti. De les seves formes, li neix l’interès i la curiositat per la pintura abstracta. Li encanta trobar la bellesa en alguna cosa que no representa la realitat, i que per a cadascú té un significat diferent.

 

L’art no entén ni depèn de territoris. La penetració de l’art abstracte, la seva comprensió, depèn únicament de les persones

 

L’artista es mou i treballa per tota Catalunya, i es desplaça allà on faci falta. Més concretament, es troba voltant entre Barcelona, Tarragona i les Terres de l’Ebre, territori del que no s’ha desvinculat mai. Amb total passió, assegura que és un lloc privilegiat, que té tot allò que un artista pot desitjar: l’encant de la ubicació, el paisatge i l’encant de les persones. Un lloc amb inspiració natural i també urbana. Llavors, necessita un artista jove sortir de les Terres de l’Ebre per dedicar-se al món de l’art conceptual? No creu que sigui necessari, però aconsellaria fer-ho. Des del seu punt de vista, un artista no marxa de les Terres de l’Ebre perquè no estigui bé, o perquè no tingui possibilitats. És més, assegura que molts dels seus amics no s’han mogut mai del territori, i fan coses extraordinàries. Però per a ell, el més important, tan a nivell professional com a nivell personal, és sortir de la zona de confort. Estar al lloc on passen les coses, on passen coses diferents. No es pot aprendre des de la distància, a través d’una pantalla i d’Internet. El més important és moure’s, experimentar i enfrontar-se a situacions noves. Així és com creix l’artista i la persona que hi ha al darrera. Especialment, quan es tracta d’art abstracte.

 

 

Per a Pop, és un gran error seguir una mateixa línia i patró, si el que busques és aconseguir resultats diferents. L’art abstracte pot tenir tants significats com vulguis, i no hauria d’estar encasellat. Per això, és tant important conèixer més i més, i no parar mai d’experimentar. Assegura que mai es desvincularà de les Terres de l’Ebre, i aconsella el mateix a la resta d’artistes joves que tinguin el privilegi de viure en aquest territori. Però a la vegada, els motiva a sortir i veure altres maneres de fer les coses.

 

 

No sempre és fàcil que l’art conceptual arribi a la gent, que el públic l’entengui, l’interioritzi. Segons Pop, l’art no entén ni depèn de territoris ni ubicacions. La penetració de l’art abstracte, la seva comprensió i enteniment, depèn únicament de les persones. És responsabilitat dels propis autors saber explicar la seva obra. Per a entendre l’art abstracte és molt important conèixer molt d’aquell artista, saber com ha sigut la seva vida, quines són les seves idees. Per això és essencial que el públic s’esforci en aprendre i entendre, però a la vegada, també que els artistes vulguin que els entenguin.

 

Les obres del jove artista Vlad Pop amaguen sempre un gran sentit al darrera. En el món de la pintura, Pop té dos línies molt clares, l’abstracció i la figuració. Dos mons que li serveixen per expressar-se de maneres totalment diferents. Mitjançant l’art abstracte, l’artista busca la bellesa i l’equilibri. El seu objectiu és transmetre que una línia pot ser bonica, perquè pot tenir caràcter i sentit propi. Per a ell, l’abstracció és un mitjà d’evasió i d’equivocació; sortir de la zona de confort i buscar diferents realitats. Des de la seva visió, és un gran error intentar explicar l’abstracció amb uns fins visuals i literaris, quan el seu propi nom ho indica: abstracció. És com preguntar-li a algú: per què? Mai es podrà trobar una resposta definitiva, perquè a la seva resposta se li pot preguntar de nou: i per què? I al final, l’única opció, és el silenci. Això és per a ell l’art abstracte, generar moltes preguntes i intentar que al final hi hagi silenci, perquè cadascú tregui la seva pròpia conclusió. És per aquest mateix motiu que la majoria de les seves obres no porten títol, perquè per a ell seria una manera d’encasellar-les. Deixar que la gent es qüestioni, aquest és el seu objectiu.

 

 

En canvi, en la figuració, Pop utilitza sempre el dolor social. Plasma els crims, les injustícies socials, allò que mai ha arribat a entendre ni a assimilar. Aquells fets atroços però comuns, que es cometen i després cauen en l’oblit perquè molta gent es tapa els ulls. L’artista utilitza en les seves obres tonalitats molt fosques. Destaca l’ús del negre, tot i que no el considera un color. El negre és per a ell l’absència de llum, el buit que dona peu a la imaginació, a la creació d’una idea.

Deixa un comentari