“Nuestras mujeres, nuestros hijos, nuestros ancianos… Todo aquel que no pueda empuñar el hierro debe morir a nuestra mano. Todas nuestras posesiones deben arder antes de que el enemigo haga presa en ellas. Saldremos a campo abierto a morir matando, en buena lid, para que el Altísimo vea que vosotros, caballeros, sois dignos de glorificar su nombre ante el infiel sarraceno.

–¡Jurat! –La potente voz del noble principal retumbó por toda la estancia– ¡Jurat! sobre la cruz de vuestra espalda que así se hará! ¡Es la única salida honrosa que le queda a Tortosa!”

Des de l’Associació Cultural Tortosa Templaria hem tingut el privilegi, i la responsabilitat, d’organitzar en primícia la novel·la en base històrica “El Juramento de Tortosa. La leyenda de la Orden del Hacha”, de la Verónica Martínez Amat, filla de Petrer (Alacant).

En la nostra Associació des del primer moment ens vàrem engrescar en l’organització d’un esdeveniment prou potent com és la temàtica d’aquesta novel·la historiada i d’un fet tan important i tan nostre, sobretot para les dones tortosines, com és la “Orden del Hacha”, on es reconeixien una sèrie de privilegis a les dones, impensables a l’època.

L’Associació Tortosa Templaria es va fundar en la necessitat d’investigar tot el que està relacionat en el món de l’Orde del Temple, molt important en les nostres terres, tant en localitzacions de castells i d’altres possessions territorials com en presència històrica, creixement i organització demogràfica, legislació (el llibre dels Costums de Tortosa va ser impulsat per ells directament). Com podem entreveure, la seva influència tant en el tema material com en l’espiritual va ser molt present. El nostre territori natural de la Ilercavònia (dels íbers) estava pràcticament dominat per l’Orde del Temple.

En conèixer la novel·la de la Verònica “El juramento de Tortosa. La leyenda de la Orden del Hacha”, ens vàrem engrescar immediatament. No perquè tinguessin res a veure una Orde (Templers) i l’altra Orde (de l’Aixa), si no per què quan van arribar els templers a Tortosa en el temps de la “reconquesta” en el Comte Ramon Berenguer IV i l’aparició de la nova Orde femenina de l’Aixa van ser coetànies en el temps. I en un recorregut en el temps va portar a consolidar i posar per escrit uns drets reconeguts al valor de les dones tortosines.

L’aparició d’aquesta novel·la, considerem, és un fet àltament significatiu i rellevant, a més a més, el fet d’haver-lo pogut encabir dintre de les nostres festes patronals dedicades a Nostra Senyora de la Cinta.

Mirat tot, com a visió de conjunt, Orde de l’Aixa, Nostra Senyora de la Cinta, templers, Costums de Tortosa, entre altres indicadors, és una línia en el temps que ens porta a recordar que en plena Edat Mitjana ja teníem uns actors prou compromesos en lluitar per reivindicar la figura de la dona, com capaç de defensar casa seva i els seus, de fer valer uns drets identitaris i de pertinença a la terra, d’orgull com a dona, i com a dona tortosina. Drets, que en el temps ens portarien al transcendental “llibre dels costums de Tortosa”.

Logo Tortosa Templaria

SINOPSIS: El 1149 després de conquerir Tortosa de mans dels andalusies, el comte Ramon Berenguer IV marxa a Lleida. Poc temps després, aquells a qui els va ser arrabassada la ciutat del Baix Ebre tornen per intentar recuperar-la, començant així un llarg setge en el qual les esperances cristianes es veuen greument amenaçades.

Aquesta novel·la ens narra la determinació i el coratge de les dones tortosines, que es van rebel·lar contra el cruel destí que els esperava i van lluitar per defensar la seva vida i les seves llars, donant lloc a una gesta que encara avui és recordada i que va suposar la creació, per mercè de comte i encunyada a una sèrie de privilegis, d’una Ordre d’Armes integrada només per dones: La Orden del Hacha.

BIOGRAFIA:

Verónica Martínez Amat (1974, Petrer-Alacant), llicenciada en Filologia Anglesa i Màster en Investigació Històrica. De intensa vocació literària, ha publicat les següents novel·les: El pas dels espanyols (2011); El Secret de Loarre, novel·la guanyadora del I Premi de Novel·la Castell de Loarre (2013); Mirada de Gat (2015), revisada i ampliada el 2019; i Evocadora (2017).

A més, juntament amb altres tres autors, ha publicat tres novel·les experimentals de gènere negre: La Fugida Parda (2015), Després de la Fugida (2016) i Una fugida cap al no res (2020), sent coautora de les mateixes. ν

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top