ENRIC CARBÓ – Professor de l’Institut Despuig

 

 

Solem creure que el JO és una sola cosa. Si acudim a la filosofia oriental i a la moderna psicologia occidental, però, veurem que ambdues, de diferent manera, assenyalen que en aquest JO podem trobar tres nivells. Des de Freud sabem que hi ha un JO superficial (1) que no té en compte algunes parts seves que romanen amagades de mi mateix i que Freud va anomenar inconscient. Aquestes parts amagades governen la meva vida i em generen sofriment. La proposta de la psicologia és apropiar-me d’aquests continguts amagats, fer-los conscients, per a així accedir a un JO autèntic (2) més madur i integrat.

Per una altra banda, a aquest JO superficial(1) la filosofia oriental li diu ego. Aquest ego surt d’identificar-me amb objectes, trets, persones… («jo sóc propietari d’un BMW, jo sóc el president, jo sóc el marit de…»). Buda deia que l’arrel del sofriment està en aquest aferrament de l’ego al que m’agrada i l’aversió al que no m’agrada. La resposta de Buda és que l’ego és una il·lusió perquè hi ha un JO vertader(3), universal, el que jo sóc en essència. Per assolir aquest JO vertader (3), profund, que està més enllà de les identificacions de l’ego, cal practicar la meditació i les demés disciplines espirituals que venen d’orient.

Els occidentals, a l’hora de mirar-nos dintre -el nostre món intern- de vegades ens confonem. Un procés de psicoteràpia ben fet pot ser molt beneficiós per accedir a aquest JO autèntic(2) i superar així les neurosis del JO superficial(1) que em tenien esclavitzat. Però si tinc un anhel de transcendència, d’infinit, el que podríem anomenar un anhel espiritual, la psicologia occidental té molt poc a oferir-me.

Per un altre costat, ara hi ha molta gent que es dedica a pràctiques espirituals que venen d’orient amb l’esperança de deixar enrere el seu sofriment. Però per molt que assoleixi la il·luminació o el Nirvana, això no cura les neurosis que vaig adquirir quan construïa la meva personalitat a la infantesa, com ensenya la psicologia. Quan hi sigui en el nirvana, com no hi haurà ego, seré feliç, però quan torni per dinar, per pagar les factures, per relacionar-me amb l’esposa o els companys de feina, tornarà l’ego amb les seves neures d’abans. Una cosa és el JO universal(3), el buit, que deia Buda, i una altra és un ego madur(2) que ha netejat les ferides psicològiques.

Aquest procès de neteja és costós i desagradable, per això molta gent practica la evasió espiritual: pretenen accedir als estats espirituals més elevats per estalviar-se de tractar la pròpia neurosi. Un exemple extrem d’evasió espiritual serien les sectes, on la gent practica la espiritualitat per alliberar-se de l’ego, i al mateix temps queden esclavitzats per no haver reconegut els seus infantilismes neuròtics. Per abordar el món intern, doncs, convé diferenciar els ensenyaments occidentals del orientals, tot i que ambdós són vàlids en el seu àmbit.

 

 

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top