Raluca Buzura, dissenyadora de joies

Raluca Buzura (Tasnad, Romania, 1984) es va traslladar a Catalunya per amor. Resideix a Tortosa on configura les seves creacions, que idea a partir d’experiències personals. Anomena el seu estil WEAREABLE ART INSTALLATION i el basa en l’autoanàlisi i l’autoconeixement.   · Com et vas interessar pel món de la joieria? No va ser un camí premeditat. Quan estudiava al departament de ceràmica de la Universitat d’Art i Disseny de Cluj-Napoca no vaig tenir coneixement d’aquest camp, ja que no es reconeix com a forma d’art, sinó com una artesania vista com un afegit al cos i amb valor en funció del material utilitzat. Volia canviar aquest punt de vista i proposar una alternativa: que les joies es considerin per si mateixes una obra d’art amb comprensió artística, concepte i missatge.   · Què és necessari per treballar en aquest àmbit? Cal dominar una tècnica impecable que s’harmonitzi amb la idea que l’artista vol transmetre i que posi de manifest les qualitats estètiques adequades. Per tant, hi ha tres factors definitius: tècnica, estètica i concepte. · Tenen missatge els teus dissenys? La meva creació sempre prové d’una necessitat interior de transmetre alguna cosa i cada col·lecció té un missatge diferent. He abordat temes que remarquen principis que m’orienten: el Temps, amb la sèrie ‘14.612 minuts’; l’Amor, amb la col·lecció ‘Tell me where it hurts/hearts the most’; la Societat, que amb la peça Gold Rush vol ser una metàfora del ritme frenètic de vida; la Natura, amb la col·lecció ‘Where the almond trees and wind mills are’; l’Activisme, amb la col·lecció ‘Espècies Extigindes’; i la Feminitat, amb la col·lecció ‘SHE’.   · Està mitificat el món de la joieria? No ho considero. L’única percepció que en aquest sentit pot existir és per la publicitat reduïda, no necessàriament per l’exclusivitat. No és una branca tan popular com la pintura o l’ escultura perquè és una disciplina molt jove i per aquesta desconeixença pot semblar un mite.     · Treballes preferentment amb materials ceràmics. Per què els prefereixes? He experimentat diversos materials però sempre he tornat a la porcellana per les seves qualitats. És fràgil en tots els seus estats, de líquid a sòlid, i les possibilitats tècniques de treballar-la són infinites. Prové de la terra en la seva composició inicial de silicat mineral, es processa en una matèria viscosa fins que, sotmesa a les idees i a les mans, pren forma. Un cop cuita, no pot tornar al seu estat inicial. Tot i que sembla que et limita, en realitat et disciplina: t’empeny a pensar-ho tot per endavant. La porcellana és el material que sento més proper perquè és el que obeeix i escolta millor els meus pensaments.   · Afirmes que el teu treball és una traducció en porcellana de les teves experiències personals. Com tradueixes això en una peça de joieria? Sempre comença amb una experiència que té un gran impacte en mi. Amb el temps, si l’efecte persisteix, l’analitzo i en trec conclusions fins que allibero tota aquesta energia, i les meves consideracions al respecte, en un objecte. En una segona fase cerco les millors maneres visuals d’expressar-ho esbossant-la. Quan tot està clar, comença el procés tecnològic de la ceràmica, complex i amb un gran volum de treball.     · Els paisatges de les Terres de l’Ebre et van inspirar una col·lecció amb peces de fusta, ametlles i fulles. Què volies transmetre? Dia a dia ens deixem atrapar per les presses de la vida moderna, polint la gàbia que ens hem construït i omplint la buidor amb la recerca de riqueses materials. Ens hem distanciat de la natura, hem buidat el nostre interior d’alegria i hem oblidat que la ha de ser contemplació i creació, connexió amb la gent i la natura. Tot això ho he redescobert en un lloc amagat de la Terra Alta ‘Where the almond trees and windmills are’ –on hi ha ametllers i molins de vent–, on el temps només es compta per la sortida o la posta de sol, amb “esquerdes a les roques on amagar-se i valls secretes en les quals el silenci es manté incorruptible”. En aquesta col·lecció he volgut compartir una petita part del que significa aquest lloc per a mi.   · Què signifiquen les Terres de l’Ebre per a tu i per al teu treball? Viure a Tortosa és la combinació perfecta: a prop de l’esplendor de diferents paisatges naturals que són font d’inspiració, tranquil·litat per desenvolupar diàriament les meves creacions, calidesa humana i un estil de vida relaxant. La vida professional sempre està fortament influenciada per la personal, per això crec que sempre que tinguem cura de la segona, la primera només creixerà.     · El disseny de joies ha anat evolucionant. Com serà en un futur? No podem parlar de futurs dissenys de joies sense tenir en compte el futur del creador, que no pot existir sense recursos. Si en el passat es feia joieria per encàrrec perquè la classe noble mostrés el seu estatus, actualment l’esforç dels artistes per donar a conèixer les seves creacions no pot resistir les grans indústries. Per això, cal fer entendre al públic la importància de donar suport als creadors. Una peça de joieria artística no té perquè ser més cara que anar al Camp Nou i dura per sempre.

 

Text: Judit Monclús

Vols rebre la revista en format digital?

Apunta’t a la família digital de l’Estel enviant-nos aquest formulari i rebràs cada mes la revista en PDF al teu e-mail!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top